Viure de la cultura? Per més de la meitat de professionals, impossible

Fotografia capçalera: Nilak

Un informe sobre les condicions laborals i de vida dels professionals de la cultura posa de manifest la precarietat del sector, agreujat per l’impacte de la pandèmia. 

L’estudi ‘Condiciones laborales y de vida de los artistas y profesionales de la cultura tras la pandemia’, de Victòria Ateca i Anna Villarroya per a l’Observatori de La Caixa, analitza en profunditat l’afectació de la Covid en les vides, tant laborals com emocionals, dels treballadors del sector de la cultura. L’informe s’ha elaborat a partir de més d’un miler d’enquestes a artistes i professionals a l’any 2022 per tal de testimoniar la seva percepció davant d’aquesta problemàtica. Els resultats evidencien com la pandèmia de la Covid ha agreujat les seva situació laboral i el seu nivell de benestar.

En podem extreure cinc punts clau que posen en relleu les debilitats estructurals del sector:

1. Vulnerabilitat dels treballadors culturals. Només el 5% dels professionals de la cultura creuen que la societat percep la seva feina com a essencial. Tot i el paper clau de la cultura per a impulsar la inclusió i el benestar col·lectiu en el món de la cultura.
2. Inestabilitat laboral. Més del 50% dels professionals experimenten dificultats per mantenir-se econòmicament a través del seu treball. A més a més, la gran majoria (un 80%) considera que la societat en general no és prou conscient de la inestabilitat i precarietat que implica la seva ocupació.
3. Pressió contínua. El sector cultural està particularment afectat per la pressió del temps i la dificultat per desconnectar de la feina, segons remarquen al voltant del 70% dels professionals d’aquest àmbit. Aquesta xifra supera amb escreix la proporció de treballadors espanyols que va expressar haver experimentat aquesta pressió l’any 2019, aproximadament el 60%.
4. Precarietat econòmica salarial. La renta mensual de més de la meitat dels professionals de la cultura no súpera els 1.500 €, molt per sota del salari mitjà del país. Una precarietat material que se suma a les dificultats per aconseguir l’equilibri familiar, professional i personal.
5. Les condicions  joventut cultural. Són els professionals més joves els que pateixen les pitjors condicions laborals, segons l’informe. El 70% dels menors de 35 anys pateixen dificultats econòmiques, i gairebé 2 de cada 3  treballen de forma esporàdica. També són els que tenen més problemes per conciliar la seva vida laborar, personal i familiar.

Possiblement, com a resultat d’aquestes dificultats, els joves són els que més s’han plantejat abandonar la seva activitat creativa (el 36% davant el 28% de la resta d’enquestats) o buscar oportunitats en un altre país (el 33% en el cas dels menors de 35 anys davant el 24% de la resta dels majors d’aquesta edat). Cal assenyalar, en aquest sentit, el risc creixent de descapitalització del sector que representen tant la pèrdua d’ocupació com l’abandonament de l’activitat creativa o del país per treballar a l’estranger.

 

I ara què? Encarant la solució

En conclusió, tot i que el sector de la cultura va generar a Espanya el 2,4% del PIB en el 2019 i un 3,5 dels llocs de treball el 2020 i que està demostrada la seva contribució en la millora de la societat en àmbits com la inclusió social, el benestar emocional o l’educació, entre d’altres, els artistes i professionals encara viuen majoritàriament en una situació de precarietat, tant pel que fa a les condicions econòmiques, com personals i de reconeixement social. I la pandèmia de la covid-19 només ha agreujat aquest problema, especialment entre els artistes i professionals més joves. Per fer-hi front, el mateix informe proposa diverses actuacions, entre les quals destaquen: 

• Desenvolupar i aplicar l’estatut de l’artista, per garantir la sostenibilitat de les carreres professionals.
• Implementar mesures de conciliació entre la vida professional i privada dels treballadors culturals.
• Disposar de dades i estadístiques precises i actualitzades, i d’estudis que mostrin a la societat el valor de la cultura.
• Remunerar de forma adequada artistes i creadors en els nous models de negoci digitals, que s’han incrementat arran de la pandèmia.
• Donar suport a programes i iniciatives de formació que permetin el desenvolupament professional.
• Crear polítiques específiques per als diferents sectors de la cultura, que tinguin en compte la seva diversitat.
• Reconèixer la importància del treball artístic i de la cultura, que reverteixi en un reconeixement més gran de l’estatus dels seus professionals.

 

La Fundació Carulla, al costat del sector cultural

La Fundació Carulla treballa per valorar i activar la capacitat de la cultura i les arts com a motors de transformació social. Com diu la Marta Esteve, directora de la Fundació, “des del ple convenciment que la cultura transforma i que ha de donar resposta als reptes que viu la societat catalana, cal fer costat als creadors i creadores perquè, ara més que mai, necessitem propostes culturals que ens ajudin a combatre els reptes que estem vivint”.

Precisament, per donar suport als creadors i les creadores durant la pandèmia, la Fundació Carulla va publicar l’informe L’impacte de la Covid a les arts de carrer, en aliança amb les organitzacions Street Arts Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer, on es varen extreure dades sobre l’activitat dels creadors de carrer des de l’inici de la pandèmia i la situació d’emergència en la qual es trobaven. Entre les seves propostes de millora destacaven professionalitzar el sector i enfortir treball en xarxa i la interconnexió entre els creadors i creadores i els artistes, per generar espais de confluència, cocreació i transferència. A més de l’aposta pel talent jove, per aquelles persones que ens ajudaran a construir la nova societat que volem impulsar.

En paral·lel a l’informe sobre les arts de carrer, la Fundació Carulla va posar en marxa les beques SOS Cultura, per donar suport a la creació artística, amb una dotació de 100.000 € en la seva primera edició. Aquest any es convoca la tercera edició, que se centra a impulsar creacions artístiques inèdites de qualitat pensades per ser exhibides en l’espai públic, i que ofereixin respostes a reptes globals de la societat actual per buscar noves maneres de viure més sostenibles.

Trobareu més informació sobre la nova convocatòria de les beques SOS Cultura aquí.

Fotografia: Street Arts Manifesto