Mutare connecta el món cultural i social per abraçar la vulnerabilitat

Fotografies: Àngel García

Empatia, vivències i reflexió: la fórmula de Mutare 2022 per transformar la societat a través de la cultura

La jornada d’enguany, amb més de dos-cents participants, va oferir diferents espais per experimentar i reflexionar sobre com les arts connecten i acompanyen a les persones en situació de vulnerabilitat. 

T’has parat a pensar que la meva vulnerabilitat no està en mi, sinó a la teva mirada?”. Amb aquesta reflexió arrencava Marta Esteve la presentació de Mutare’22: VulnerArts, el passat 26 de maig, una jornada organitzada per la Fundació Carulla, en la qual professionals del món cultural, social i educatiu han viscut una experiència d’immersió artística, emocions, connexió i aprenentatge compartit al voltant de les arts i la vulnerabilitat.

La crisi social, econòmica i sanitària dels últims any ha colpejat especialment aquelles persones que ja vivien en un entorn de risc social. Els llenguatges artístics interpel·len directament a les emocions, i són, per tant, un element de cohesió social que acompanyen i potencien l’autonomia. En aquest sentit, VulnerArts ha comptat amb experiències artístiques vivencials per poder connectar de forma emocional amb la vulnerabilitat.

Experiència artística immersiva

Només arribar a la Nau Bostik de Barcelona, les persones participants eren dividides en grups per viure tres experiències immersives d’art a càrrec de la Companyia Brots, la directora Clara Manyós i la coreògrafa Sandra Jurado, del projecte Median T La Danza. Totes elles compartien una mateixa proposta: oferir uns primers minuts de presència, en l’ara i aquí, perquè cada persona fos capaç de connectar amb la seva pròpia vulnerabilitat. D’aquesta manera, cada participant va submergir-se, a través de l’art, en la vivència de les seves emocions, per apropar-se a la resta de la jornada des d’una mirada oberta i genuïna.

Com connectar amb la vulnerabilitat des de les arts

En el torn de la presentació inicial, la Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, va explicar quins són els factors que cal tenir en compte en la creació de projectes artístics adreçats a persones en situació de vulnerabilitat. Sónn les conclusions extretes durant el treball conjunt amb els artistes becats a les Beques SOS Cultura per impulsar la creació de projectes culturals en l’àmbit social. Pots recuperar la ponència en forma d’article i altres continguts en aquest especial monogràfic de Social.cat.

 

Projectes per inspirar i transformar

Després vam gaudir dels “Mutare Inspira”, cinc xerrades de petit format on els seus protagonistes van donar a conèixer experiències en les que havien viscut en pròpia pell la relació entre la vulnerabilitat i l’art. Clara Manyós i Lluís Manyós van explicar com l’art els havia servit per trencar el tabú sobre l’atàxia, una malaltia neurodegenerativa present a la seva família. Marta Galego i Martín Correa-Urquiza van parlar de Ràdio Nikosia, la primera ràdio conduïda per persones amb trastorns de salut mental a l’Estat espanyol. Cristina Colomer i Mouna Halhoul El Harrak van presentar Musical’s choir, un grup coral format per noies i nois de Ciutat Vella. La coreògrafa Inés Boza, juntament amb Loli Navais de l’Associació de dones Àmbar Prim del barri Besòs-Maresme van compartir l’experiència d’incloure la dansa en l’espai públic amb el projecte Diari del meu cos. Per últim, Mireia Planas, Alice Monteil i Abel Parra Sorribas van reflexionar sobre com la fotografia esdevé una eina de relació que ens permet posar en el lloc de l’altre i escoltar, mostrant els resultats del projecte Material Sensible de Photographic Social Vision.

 

La mirada de Lucía Miranda

Arribava el moment de la conferència central. Lucía Miranda, que havia estat durant tot el matí observant i recollint informació sobre les diverses activitats realitzades, sintetitzava les seves reflexions, integrant aquelles que havien sorgit fruit de la pròpia jornada. Va destacar algunes de les claus per fer projectes amb mirada transformadora, com per exemple, recuperar l’espai públic, mesurar i compartir aprenentatges per generar experiències replicables i entendre l’art com un llenguatge universal. A més, va remarcar la necessitat d’involucrar actors de diferents camps en els processos de cocreació. “Ens necessitem perquè els projectes surtin millor. És imprescindible que aprenguem a escoltar-nos i a ajudar-nos en projectes, fins i tot si no són nostres”, afirmava Miranda.

 

Aprenentatge i creació compartits

Un dels espais més esperats d’aquesta nova edició de Mutare va ser una dinàmica relacional que tenia la finalitat de teixir ponts sòlids de diàleg i treball entre el sector cultural i social. D’aquesta manera, es va buscar, en petits grups, cocrear solucions creatives a casos concrets de vulnerabilitat. Les persones participants destacaven el valor de sumar experiències des de diferents prismes, per tal d’imaginar noves maneres de fer front als problemes plantejats.

Has vingut aquí a ajudar-me? Ja pots marxar. Si has vingut a compartir la teva vulnerabilitat, endavant, posem-nos-hi”.

Connectar i col·laborar, els verbs clau d’aquest Mutare.