Article publicat a la Revista del Poblenou
/Fotografia: Àngel Garcia i Albert Masias
La Montse és veïna del Poblenou de tota la vida. De fet, és la cinquena generació de la seva família que viu al barri. I, ara, des de fa més d’un mes, el seu retrat està exposat a la façana de la Fundació Carulla, juntament amb els d’altres veïns i veïnes. En total, prop d’un centenar de poblenovins han estat fotografiats i dotze d’aquests retrats encara es poden veure a l’edifici de la Fundació. Però, què hi ha darrere d’aquesta exhibició? Per què s’han fotografiat i exposat les imatges de desenes de veïns? Els retrats de la façana són part de l’obra d’Albert Masias, un dels guanyadors de les Beques Gent del Barri de la Fundació Carulla. Tant ell com el laboratori escènic LabOriosa, l’altre projecte becat, han estat els principals propulsors d’una iniciativa cultural comunitària que, des de fa mig any, ha treballat per destacar la diversitat i la riquesa del Poblenou; un impuls col·lectiu amb l’objectiu de situar la persona al centre de la creació cultural.
Amb Mirem-nos, Masias pretenia reflexionar sobre el poder del reconeixement mutu entre els habitants del barri. Exposar retrats de veïns anònims és, d’una banda, una forma d’empoderar-los; fa evident el seu valor com a membre d’una comunitat. De l’altra, però, obre un diàleg amb l’espectador. L’obra ens convida a formar part d’una xarxa de mirades on ens podem reconèixer com a part d’un tot. Masias reivindica, així, la importància de l’experiència comunitària, sobretot en una ciutat com la nostra, en què conèixer-nos els uns als altres és cada vegada més difícil.
Anna López i Triana Doce, de LabOriosa, van presentar la peça teatral Onades. Aquest projecte es va construir a través dels testimonis dels mateixos veïns del Poblenou. Amb les seves memòries es va anar teixint el guió d’una obra performativa site specific que es va estrenar a la terrassa de la Fundació Carulla el 20 d’octubre passat. Els assistents van navegar a través de les emocions col·lectives del barri; una experiència originada i protagonitzada pels poblenovins. La recepció de l’obra ha estat enormement positiva i ha contribuït a refermar el sentiment comunitari del barri: “amb gairebé vuitanta-quatre anys he compartit una nova experiència”, explica una de les veïnes implicades en el projecte.
El Poblenou és un barri amb una llarga història. Amb arrels en el moviment obrer, sempre ha estat associat a una riquíssima vida veïnal. Tanmateix, i sobretot d’ençà dels Jocs Olímpics de 1992, el Poblenou viu un gran procés de transformació social i urbanística, amb canvis que no sempre afavoreixen els seus habitants. Les associacions veïnals mai no han deixat d’organitzar-se per fer front a aquesta situació. Però la lluita també s’ha de fer des de les organitzacions socials i culturals.
La Fundació Carulla va instal·lar la seva seu al Poblenou a finals de l’any passat. Des d’un principi, es va evitar ser una organització més en el 22@: la intenció era esdevenir un node en la xarxa cultural dels veïns del barri. “Aquest espai (…) ha de ser de la gent i per a la gent; perquè no entenem la cultura si no és amb i des de les persones del barri”, diu Marta Esteve, directora general de la Fundació. És en la cerca d’aquesta implicació social que neixen les Beques Gent de Barri, uns ajuts amb l’objectiu d’impulsar projectes que impliquen directament la comunitat veïnal en el seu desenvolupament i exhibició. Mirem-nos i Onades encarnen els pilars fonamentals de la Fundació Carulla: que la cultura té un alt potencial per transformar la societat, però que aquesta transformació és més efectiva quan la persona és al centre de l’acció.