L’art terapèutic del ball

Autora: Gemma Castanyer

Fotografia: Ritme i Compromís

Una beca SOS Cultura atorgada per la Fundació Carulla a l’entitat Ritme i Compromís ha permès fer arribar la dansa a menors no acompanyades d’un centre d’acollida de la Fundació Idea. Gràcies al taller comunitari, la quinzena de joves adolescents han millorat el seu estat anímic, s’ha pogut expressar lliurement i han establert nous vincles.

“M’agrada ballar perquè em sento lliure i puc ser jo”; “Espero el taller del dissabte per treure tota la meva energia i pensar que no tot és negatiu”; “Quan ballo sento tranquil·litat i felicitat”. És el testimoni de tres menors adolescents no acompanyades, residents a un centre d’acollida de la Fundació Idea, després d’haver realitzat un taller de dansa i moviment, dirigit per l’entitat Ritme i Compromís -segons expressen a un document enregistrat per la mateixa associació-.

El curs passat i gràcies a una beca SOS Cultura 2021, atorgada per la Fundació Carulla, l’entitat va poder desenvolupar un treball de 10 sessions, coordinades per dues professionals de la dansa, amb l’objectiu de millorar l’estat anímic, l’autoestima i la capacitat d’expressió d’aquestes joves menors, moltes d’elles migrades, i que es troben en situació de vulnerabilitat. “No ens plantegem cap propòsit, simplement fer-los arribar l’art i la cultura a través del moviment i la dansa”, explica Laia Molins, directora del projecte.

Entre abril i maig de 2022, puntuals cada dissabte al matí, la Laia i la també ballarina i especialista en percussió corporal, Anna Llombart, arribaven al centre amb una motxilla carregada de sons, coreografies, ball i ganes de compartir. Els esperaven un grup de noies, a voltes motivades, a voltes no tant, a les quals se les convidava a deixar-se anar durant un parell d’hores: “No els anem a fer una classe de dansa. Simplement, volem que a través del ritme, cadascú se senti lliure per expressar allò que necessita, sense jutjar, ni preguntar res sobre elles, ni la seva situació personal”.

Les sessions es plantejaven amb una primera part basada en l’expressió corporal, i una segona, centrada en el ritme i en la creació de petites coreografies. Tot i algunes reaccions reticents d’inici, el resultat va ser excel.lent i és totes les noies acabaven ballant de manera cohesionada. “Com ha canviat el grup! Ens comentaven les educadores del centre”, diu la Laia. “El ball les ajuda a trencar rols establerts i a posicionar-se davant la resta d’una manera diferent”, afegeix.

Una gira amb exhibició final

Les sessions dels dissabtes coordinades per la Laia i l’Anna van incloure també la presència de nois i noies, estudiants de dansa de l’escola Varium Espai de Moviment i de l’Institut del Teatre, que compartien el taller amb les joves del centre. “Totes som iguals, amb una realitat i un passat molt diferent, però que convivim i fem el mateix, que és ballar. Tant per a elles, com per a nosaltres es tracta d’estímuls nous. Compartir el llenguatge universal que és la dansa m’agrada molt”, explica l’Alba, una de les ballarines participants en el projecte, segons el document enregistrat per Ritme i Compromís.

Juntament amb la presència d’aquestes joves ballarines, un altre estímul del taller era poder fer una exhibició a diferents escenaris davant públic assistent. L’espectacle es plantejava com “una mostra del taller que han anat fent”, apunta Laia Molins, amb la voluntat que “se sentin bé amb el que fan i superar-se”. El curs passat les menors del centre d’acollida van poder actuar a Sant Esteve de Palautordera, l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, sempre acompanyades dels ballarins i ballarines amb qui ja havien establert vincles.

“Si allò que hem fet ha servit perquè estiguin millor; si d’alguna manera els ha arribat, ja en tenim prou!”, conclou Laia Molins.

 

 

Oberta la convocatòria del premi Francesc Candel

L’aliança entre l’entitat Ritme i Compromís i la Fundació Idea és exemple de com les arts contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat, com ho són en moltes ocasions les persones migrades, i en aquest cas, les menors migrades no acompanyades.

En aquest sentit, la Fundació Carulla ja té oberta la convocatòria del Premi Francesc Candel, amb l’objectiu d’impulsar un projecte artístic creat en el marc d’una entitat social i que promou la inclusió de les persones migrades com a eix de cohesió social.

Si voleu saber més sobre els Premis Candel podeu llegir aquest article de la Marta Esteve, on desenvolupa la filosofia principal d’aquesta convocatòria.