L’aigua és vida i, per això, parlar d’aigua és parlar de sostenibilitat
L’aigua, el foc, l’aire i la terra són els quatre elements de la filosofia presocràtica que permetien entendre i explicar el món. No serà fins a mitjans del segle XIX que Dmitri Mendeléiev ordenarà en la seva taula periòdica la tipologia i característiques dels 118 elements identificats avui avui dia.
Però l’aigua segueix essent un tema central a les nostres vides i, molt especialment, en entorns rurals com la Conca de Barberà i l’Espluga de Francolí. De fet, el poble neix, com tants d’altres, lligat al riu que li dona nom i durant el segle XIX serà conegut precisament per les seves aigües ferruginoses i manganèsiques procedents del Bosc de Poblet, a la vessant sud de les Muntanyes de Prades. Com explica Josep Maria Vallès: “és a partir d’aquestes dates, mitjan del segle XIX, quan les aigües minerals de l’Espluga de Francolí foren cada vegada més conegudes i més visitades. La seva fama i propietats curatives s’estenia no tan sols a les contrades veïnes sinó també a la resta del Principat de Catalunya.”
L’aigua ha estat també la gran protagonista a l’Espluga. Fa uns mesos, el 22 d’octubre del 2019 quan a la nit, el cabal del riu Francolí superava els 1.230 m3/s (habitualment, no arriba a 1 m3/s). Una forta llevantada provocava una gran acumulació d’aigua a les muntanyes de Prades i, a la vegada, una crescuda important del Francolí. Qui va veure la riuada del 10 d’octubre del 1994, feia tot just 25 anys, afirmava que la riuada de 2019 ho havia superat.
I l’aigua serà motiu de debat i conflicte en el futur, especialment pel seu lligam amb el sanejament i la higiene. L’objectiu 6 de l’agenda 2030 pel desenvolupament sostenible es planteja per a 2020 protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs. L’emergència climàtica altera i alterarà la regularitat dels sistemes pluvials afectant de manera important aquests ecosistemes.
Per al 2030 es vol aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, a un preu assequible per a totes les persones, així com als serveis de sanejament i higiene adequats i a millorar la qualitat de l’aigua mitjançant la reducció de la contaminació i l’eliminació dels abocaments. Per fer-ho, l’agenda té molt clar que cal donar suport i enfortir la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament.
Des del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla som conscients que, per una banda, preservem una memòria i un coneixement fonamental en relació a l’ús i accés a l’aigua. A l’exposició permanent del museu hi trobareu testimonis materials i immaterials de l’aprofitament i canalització tradicionals com el pou, la sínia, el safareig, la sèquia, els testimonis de la construcció de mines d’aigua o dels sistemes de rec, les dites i cançons populars sobre la pluja i els rius o les fotografies i documents relacionats amb els balnearis de les masies i les aigües medicinals de les que abans parlàvem. Des d’aquest coneixement, plantegem activitats i propostes educatives en un sentit molt ampli com l’activitat de “L’aigua en joc” que parteix del principi que l’aigua és vida i, per això, parlar d’aigua és parlar de sostenibilitat. Cap altre element com aquest conflueix d’una manera tan determinant en els 5 eixos de la sostenibilitat –les 5 P’s (Planeta, Persones, Prosperitat, Pau i Partenariat). A través d’aquesta activitat volem contemplar el seu valor imprescindible des de múltiples perspectives.
L’emergència climàtica altera i alterarà la regularitat dels sistemes pluvials afectant de manera important aquests ecosistemes.
L’aigua ha conformat paisatges i ha esdevingut un recurs –de vegades escàs– per a la subsistència. La necessitat ha implicat crear ginys diversos per extreure-la, canalitzar-la i distribuir-la. D’altra banda, ha estat lligada a les cures que han recaigut tradicionalment en la dona: transportar-la, netejar la roba al safareig o cuinar.
L’aigua és font d’energia però també forma part dels més diversos rituals amb una càrrega simbòlica important. L’aigua ha vehiculat malalties que han suposat reptes majúsculs per als agents de la salut però, alhora, aquest element ha estat decisiu per tal d’arrelar les persones en un territori.
L’aigua és un bé comú que cal preservar. Per això, mobilitza esforços de cooperació per assegurar-ne l’accés, tot i que cada vegada més es troba rere guerres i conflictes. El curs d’un riu pot dividir comunitats però també permetre els desplaçaments de la gent i els intercanvis comercials i culturals. Els paisatges aquàtics han inspirat artistes, formes de diversió, esports i els més diversos negocis.
L’aigua és, en definitiva, un dels eixos centrals de les diverses formes i expressions culturals arreu del món. L’educació cultural per a la sostenibilitat treballa competències essencials per entendre la complexitat del fenomen i desenvolupar habilitats imaginatives i creatives per a garantir futurs més sostenibles.
En aquest aspecte, el museu és un espai de trobada i debat sobre les problemàtiques que se’n deriven. El 22 de novembre, la taula rodona sobre les causes i conseqüències de la riuada coorganitzada amb el moviment de la Riuada Solidària va comptar amb la participació de tres professionals en la matèria: Tomàs Molina, físic i cap de meteorologia de TV3; Assumpta Farran, física de l’atmosfera i membre del patronat de la Fundación Energías Renovables i Jordi Castellví, sotsinspector del cos de Bombers de la Generalitat. Una taula moderada per la periodista de TV3, Mireia Segú, que podeu recuperar i seguir de manera íntegra.
La Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural són també un agent clau en la recerca, la innovació i l’emprenedoria cultural pel que fa a l’aigua. És per això que, juntament amb la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament del municipi i els promotors del moviment de la Riuada Solidària, ens sumarem al projecte de ciència ciutadana Floodup, un projecte que té com a objectiu explorar i recopilar els principals impactes dels riscos naturals i del canvi climàtic, aspectes a millorar i com les comunitats s’hi adapten. El projecte està liderat per investigadors del Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses – GAMMA que té entre les seves principals línies l’estudi de fenòmens meteorològics adversos i riscos naturals, el canvi climàtic i l’impacte i comunicació social d’aquests riscos naturals.
La presentació de Floodup al MVR havia de ser aquest divendres però s’haurà de posposar. Una nova emergència ens ocupa aquests dies. També en aquest context, l’aigua és un factor clau per a la supervivència.