La cuinera Maria Nicolau, l’humorista Lluís Jutglà (Peyu) o la Marta Lloret, la caçadora de masies, han estat alguns dels protagonistes del pòdcast de la Generació [Re], el primer projecte radiofònic del Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla. Amb vuit capítols d’entre 25 i 30 minuts cadascun, hem volgut parlar de qüestions contemporànies amb persones que hem encabit en la “Generació Re”, aquell grup d’individus que té una actitud amb voluntat de canvi, de millorar, d’impactar a la societat en positiu i amb responsabilitat.
El pòdcast està lligat a l’exposició produïda pel mateix museu el 2022 i que duia per títol ‘Generació [Re]. Continuïtat o canvi’. La mostra feia un paral·lelisme entre la crisi de la fil·loxera al segle XIX i la de la COVID-19, presentant les crisis com un moment de canvi i de transformació. En aquest marc, recorrem el país de punta a punta, d’un terrat del barri vell de Girona, als camps plens d’aerogeneradors de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. La Txell Bonet, amb l’acompanyament de l’Albert Grinyó en l’edició audiovisual, el Roger Òdena a la producció executiva i jo mateix en la coordinació, el guió i la producció, conversa amb persones que des del seu racó del país es replantegen temes complexos com la sobirania alimentària, la indústria tèxtil o la mobilitat.
A més a més, en cadascun dels capítols, hem seguit la nostra màxima: revisar el passat per imaginar futurs més sostenibles. En cada capítol hem introduït un espai de l’MVR perquè al museu volem fer parlar les peces que conservem, que tot i ser inertes, ens poden explicar moltíssimes coses.
Les oportunitats del món rural
Comencem el tour radiofònic des de Muntanyola, envoltats de les cabres d’en Peyu. L’humorista ha demostrat que el territori rural pot ser un espai de creació, d’innovació i de noves oportunitats. A banda de fer formatges, des d’Osona ha creat productes audiovisuals d’èxit com ‘Bricoheroes’ o ‘El búnquer’. En Peyu comenta que és “molt partidari” de viure al poble “sense perdre el contacte de la ciutat” i clama a favor d’impulsar una “circulació entre els dos sentits”, les zones rurals i les urbanes. En aquest primer capítol, presentem l’MVR com un espai de trobada, de debat i de memòria amb la seva directora, la Gemma Carbó, que ens recorda que a través d’objectes com un ventafocs o una aixada podem “recuperar sabers, maneres de fer i de viure”.
Al segon capítol, amb la Maria Nicolau, se’ns fa la boca aigua. Després d’un servei de migdia, parlem sobre cuina i sobirania alimentària. L’autora mediàtica de ‘Cuina o barbàrie!’ demana tornar a “compartir temps” per la cuina amb la família. Nosaltres aprofitem per introduir el rebost amb una altra cuinera, la Mariona Quadrada, que reivindica aquest lloc per ser “amos” dels productes, de la seva “transformació” i de la posterior “degustació”.
Una de les comissàries de l’exposició, l’Anna M. Andevert, és l’entrevistada del tercer capítol amb qui ens fixem en l’art com a element transformador. L’arrencaceps és l’eina que donava la benvinguda a ‘Generació [Re]. Continuïtat o canvi’. “Fem una reflexió que no és de passat, si no que és de futur”, subratlla Andevert. La peça ja la va descriure Espinàs i amb l’historiador Josep M. Vallès tirem enrere per analitzar l’impacte que va tenir la crisi de la fil·loxera: “va haver una gran migració” que va suposar l’abandonament dels camps i la posterior problemàtica sobre la gestió forestal i el relleu de la pagesia.
La gestió dels recursos i de l’espai
Sobre gestió forestal també en parla l’Andreu Campdepadrós de l’empresa Jan i Maiet a la quarta entrega del pòdcast. Ell destaca l’oportunitat que tenim ara d’explotar sosteniblement els boscos: fer biomassa. Precisament, de combustibles i d’energia va aquest quart capítol amb el geògraf de la Universitat Rovira i Virgili, Sergi Saladié. Des de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta i envoltats d’aerogeneradors, Saladié apunta la necessitat d’implantar les renovables d’una manera “distribuïda” i utilitzant “espais degradats”.
Al cinquè capítol abordem la indústria tèxtil, una de les més contaminants del planeta, però ho fem amb l’Andreu i la Gemma Barbany, pare i filla que estan al capdavant de Iaios. Fabriquen jerseis amb materials 100% reciclats i són l’antítesi del fast fashion. “Són dissenys atemporals pensats perquè durin molts anys i no passin de moda”, diu la Gemma. En aquest capítol, gravat des d’una empresa tèxtil centenària de Sabadell, s’escola un dels reportatges més entranyables del pòdcast. Tornem als rentadors del museu amb la Carme Pellicer, una dona gran, espluguina, que no fa tants anys havia fet bugada en aquests safareigs. “Parlàvem de tot”, recorda. Eren un lloc de sororitat.
La Isabel Salamaña és geògrafa per la Universitat de Girona i des d’un terrat del barri vell de Girona, la professora reivindica la “gestió” de l’espai públic per fer front a problemàtiques actuals com la manca d’habitatge o la mobilitat. En aquest episodi entrem a la sala de carros de l’MVR i recollim el testimoni de dos traginers d’Igualada, el Ton Aribau i la Isabel Graells.
Repoblar mirant al passat
El despoblament i el repoblament són els temes del penúltim capítol amb la Marta Lloret, la caçadora de masies. Des d’una masia del terme municipal d’Anglès (la Selva), Lloret presenta la masoveria com una opció per repoblar les zones rurals. També ens centrem en un element clau per fer vida al poble: els serveis, fixant-nos amb les escoles rurals que són indispensables per garantir el futur. El coordinador del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, Toni Comajoan, expressa que aquests centres educatius “treballen pel territori i amb el territori”.
Per cloure la sèrie, anem fins a Ponent. Als peus de la Seu Vella, l’antropòloga i investigadora de la Universitat de Lleida, Gemma Casal, presenta les crisis que hem patit al llarg de la història com a punts d’inflexió: “hem de mirar el nostre passat i pensar quines eren les relacions amb la natura per tornar a posar la vida al centre”. Una cosa que intentem fer des de l’MVR, tal com expliquem en aquest darrer capítol baixant a l’hort del museu amb els Corremarges, un lloc des d’on recuperem plantes, posem en pràctica la rotació de cultius i la memòria col·lectiva.
Una mica, com el que hem intentat fer en aquest pòdcast. El guaret és deixar temps i espai perquè la terra descansi, perquè les converses flueixin i les peces parlin. Perquè sí, tot i que sembli estrany, insisteixo que al Museu de la Vida Rural fem parlar els objectes. Per exemple, amb els carros podem posar sobre la taula un tema de rabiosa actualitat com és la mobilitat i les superilles; si agafem els pots de conserva, ens serveixen per qüestionar-nos la sobirania alimentària; o l’arrencaceps, aquesta eina de grans dimensions que ens recorda que a vagades cal desarrelar-nos per brotar de nou.
Vuit capítols on us hem mostrat una petita part de l’abasta col·lecció que conservem des d’aquest centre cultural, al mig de la Conca de Barberà, i als peus de les Muntanyes de Prades. El Museu de la Vida Rural és un espai de trobada, un lloc on observar el món contemporani des d’un òptica local i rural per encarar els cicles que estan per venir. Perquè només cal mirar al passat, per imaginar futurs més sostenibles.
Arnau Martínez Teruel