Autora: Mar Morelló
El Programa Connexions de la Fundació Carulla fomenta que els infants i joves puguin gaudir experiències artístiques significatives i de qualitat impulsant projectes cocreats entre centres educatius i artistes o equipaments culturals.
Després de mig curs desenvolupant aquests projectes, vam voler fer una aturada enmig del camí i aprofitar la tercera formació del Programa Connexions: “El Valor de l’art”, per reflexionar i compartir des de l’experiència sobre per què o per a què hem d’introduir les arts en els centres educatius. Així doncs, vam reflexionar sobre el valor transformador de les arts en l’educació amb Àngels Margarit –ballarina, coreògrafa i directora del Mercat de les Flors– i Enric Aragonès –professor de música a l’EMMCA i a l’ESMUC–, moderats per Gemma Carbó –directora del Museu de la Vida Rural.
Vídeo complet de la ponència sobre ‘El valor de l’art’
Des de la seva experiència, Àngels Margarit reivindicava el fet de posar el cos que comporten determinades pràctiques artístiques, en especial la dansa i el moviment, com un gran valor. Una corporeïtat que ens lliga al moment present en el qual es desenvolupa l’experiència artística i a la consciència d’un mateix: de l’espai que ocupem al món i també en relació amb els altres. Així mateix, destacava aquest valor en un context on cada vegada els nostres entorns són més virtualitzats. Tenir espais físics de trobada amb els nostres cossos i els dels altres, pot generar moments de gran llibertat i facilitar que es visquin experiències enriquidores en l’àmbit d’aprenentatge, molt competencials i, per tant, amb gran impacte personal. Tal com afirmava:
“Hi ha molts aprenentatges en el món de l’art que ens donen una sèrie de coneixements de nosaltres mateixos, coneixements transversals que ens faran, segurament, tenir més capacitats a l’hora de trobar que voldràs fer a la vida. El món canvia molt, i en la vida, no hi ha uns llocs per ningú, el lloc te l’has de fer tu. La millor manera de fer-te un lloc és que tu estiguis més segur de tu mateix. Els processos creatius, els processos d’experiència, són molt integradors i et donen aquestes capacitats”.
Enric Aragonès, amb la seva trajectòria musical, comentava també aquest gran potencial de treballar l’”estar present ara i aquí”, desenvolupant pràctiques artístiques, i anava una mica més enllà parlant del treball en col·lectiu que es pot desenvolupar:
“No és per jerarquitzar llenguatges artístics, però sí que crec que les arts escèniques, el teatre, la dansa i la música tenen un component que no tenen d’altres: el resultat artístic és la pràctica mateixa, i és l’aquí i ara. Amb la dansa, el resultat artístic és la pràctica mateixa, i té aquesta noció d’aquí i ara. I la combinació del fet escènic i del fet col·lectiu, és el coral: estem aquí i ara, tu fent una cosa, i jo una altra, que passen alhora. El resultat artístic és el que estem fent tots alhora; no el que fas tu o el que faig jo…”.
En aquesta línia, les connexions generades també en el desenvolupament d’aquest trajecte entre artistes, docents i alumnat, permeten també, d’alguna manera, desjerarquitzar els espais educatius. És important, per això, que es puguin generar espais on tots els agents implicats tinguin aquesta dinàmica conjunta que permeti realment enriquir-se de les aportacions dels altres, fer una creació comuna i créixer a partir d’aquesta.
Un altre aspecte interessant de viure experiències artístiques en l’àmbit educatiu, és la importància del procés artístic. Aquest ens pot permetre prendre consciència de les capacitats i eines que estem desenvolupant, més enllà dels resultats finals. Quan es comença un procés creatiu amb l’alumnat s’ha de poder generar un espai d’incertesa, on ningú sap cap a on acabarà portant el camí encetat. D’aquesta manera, l’alumnat pot estar al centre, i ser veritablement un agent actiu del seu propi aprenentatge. Els professionals implicats, siguin els artistes o docents, han de poder acompanyar aquestes vivències per tal que siguin les més significatives possibles.
Si a més, quan es fa una pràctica artística s’emmarca en un projecte educatiu, es poden activar tot un seguit de competències i d’aprenentatges transversals. Comentava Àngels Margarit que quan fas dansa, per exemple, pots estar inconscientment treballant coneixements de física, geometria, matemàtiques… En aquest sentit, es pot esperar que aquestes pràctiques acabin ajudant a assolir altres assignatures del currículum, donin uns millors resultats acadèmics en determinats alumnes o bé obrin certes possibilitats a escala laboral… No obstant això, alertaven els ponents, és fàcil que així es caigui en la instrumentalització de les arts, de la qual convindria fugir si el que es busca és explorar totes les potencialitats educatives que tenen les arts, en la promoció de l’autoconeixement en els processos d’aprenentatge, la relació amb els altres, facilitar una nova mirada alternativa sobre determinats temes, etc.
Finalment, convé posar sobre la taula la desigualtat present en l’accés a les pràctiques artístiques, ja que ens trobem amb una clara barrera d’oportunitats i exclusió, que tenen a veure amb el nivell d’estudis, recursos i orígens de cada persona. Per això, no podem oblidar que si parlem contínuament de generar esperit crític, és imprescindible abordar aquestes qüestions, per tal que el valor que se li vol donar a les experiències artístiques tingui una potencialitat real, i no només a l’abast d’un grup privilegiat determinat.
Podeu conèixer els projectes que estan desenvolupant les Connexions aquest curs fent clic aquí.