El potencial transformador de la creativitat urbana

En la darrera edició del Premi Lluís Carulla, el projecte «Bostik Murals» (B-Murals) s’emportava el primer premi i afrontava un gran repte: ser el primer centre d’art urbà de Barcelona. Plantejat com un pol de creació i reflexió al voltant de l’art urbà, que pivota sobre un espai fix, la Nau Bostik de la Sagrera, B-Murals duu a terme el seu projecte el 2019 gràcies al Premi. La proposta representa una alternativa independent per visibilitzar tota la potència de la creativitat urbana i reivindicar-la com una eina transformadora de la societat i el territori. Parlem amb Xavier Ballaz, un dels impulsors del projecte.

 

Vau guanyar el Premi Lluís Carulla 2018 amb Bostik Murals, quina radiografia faries del projecte en el moment present?

En el moment en què vam guanyar el premi érem una entitat petita. Pràcticament no teníem una estructura ni una seu física en la qual realitzar els projectes, per tant el premi va suposar un canvi important a diversos nivells.

En primer lloc, ens va donar l’oportunitat de consolidar la Nau Bostik com a espai físic on desenvolupar els projectes i això ha estat essencial per a situar-nos, ja que la gent identifica el projecte amb un lloc concret. En segon lloc, hem passat d’una situació inestable a poder conformar un equip fix que compta, també, amb l’ajut de col·laboradors externs. Aquests es van activant segons el projecte.

Guanyar el Premi Lluís Carulla també ens ha donat molta projecció en l’àmbit mediàtic i ha estat una gran carta de presentació.


Sou el primer centre d’art urbà a Barcelona, és un privilegi i un gran repte. Quin és el panorama actual de l’art urbà a la ciutat? Com heu contribuït a fer-lo canviar? 

El panorama de l’art urbà a Barcelona ha canviat molt. Venia d’una època d’esplendor que, amb la implantació de l’Ordenança Cívica el 2005, va quedar limitada. Es van tallar les ales a la creativitat artística que hi havia. I és en aquest moment que neix el projecte amb el propòsit de revertir la situació.

Dotze anys després la situació ha millorat gràcies a la feina feta des de l’entitat, però també des d’una administració que a poc a poc ha anat entenent els projectes proposats per part de les iniciatives independents com la nostra que volen demostrar el potencial de la creativitat urbana entesa com una eina transformadora de la societat i el territori.


El projecte es planteja com un pol de creació però també de reflexió al voltant de l’art urbà. Quins són els vostres principals eixos de treball?  

A partir de quatre eixos de treball –creació, programació, transformació i pensament– que es materialitzen amb els tallers, les exposicions i les residències d’artistes, on, novells i experts poden projectar la seva feina, a més d’obrir l’espai i convidar a tothom a descobrir aquest art.


També oferiu una proposta formativa adreçada a escoles. Com ha estat l’experiència de treballar amb els alumnes? Quin impacte creus que genera a l’alumnat participar en els vostres tallers?

B-Murals ofereix, per a cada exposició, una proposta destinada a les escoles i concretament als cursos de primària i secundària. I per altra banda, tallers independents que organitzem pels infants. A través d’aquests, busquem que l’alumne aprengui a fer ús de la seva llibertat d’expressió en un dels pocs espais analògics públics que ens queden, les parets. La nostra aspiració és que l’alumnat se senti capaç d’expressar-se a través de les eines artístiques i que aprengui que, amb respecte, pot dir el que pensa.


Hem parlat de com B-Murals transforma l’entorn però, i en l’àmbit personal i professional com us ha transformat el projecte?

Ha estat una aposta seria i per tant, ens ha implicat molt en l’àmbit personal. Per una banda ha estat un repte exigent, però per l’altre una gran satisfacció personal poder tirar endavant un centre d’art com el nostre.