Nadala 2013: Castells

Alçar torres humanes no és cap extravagància puntual en el temps ni localitzada en un punt molt concret del nostre planeta. Mercès a l’actual globalització dels mitjans de comunicació anem descobrint com diverses cultures escampades arreu del món tenen, entre els seus trets identitaris, el costum d’alçar construccions humanes. El Japó, l’Índia, Itàlia, el Marroc, Palestina, i, més a prop nostre, diferents llocs de l’Estat espanyol, són alguns dels punts on darrerament hem pogut localitzar algun tipus d’activitat popular en la qual els participants s’emparren els uns damunt dels altres per enaltir la festa que els acull.

Definitivament no estem sols. Però si aprofundim en el coneixement de totes i cadascuna de les seves realitats, ens adonarem del fet que els nostres castells gaudeixen de tot un seguit de singularitats i característiques que els fan únics. Però ¿com hem arribat a aquest grau d’excel•lència tècnica, d’expansió territorial i d’acceptació dins la nostra societat actual, tan individualitzada? És clar que, tot plegat, és fruit d’una evolució de molts anys, que ha provocat canvis en la mateixa activitat, però mercès a aquestes transformacions els castells s’han pogut adaptar a la societat del moment sense perdre el seu esperit. Per això us convido a fer un viatge en el temps i comprovar tots aquests canvis que s’han produït al llarg dels anys.