Nadala 1984: Arrels de la Catalunya mil·lenària

Autors

Miquel Tarradell, Jordi Rovira i Port, Eduard Ripoll i Perelló, J. Prats, J. Santacana, Josep Gudiol, Miquel Llongueras, Teresa Carreras i Rossell, M. Àngels Casanovas i Romeu, Teresa Llecha i Salvadó, Enric Sanmartí-Grego, Roger Marcet i Barbé, J. M. Nolla i Brufau, Eduard Porta i Ferrés, Jaume Mayas i Prim, Antoni Bregante i Ribas, Imma Albó i Vidal, Maria Petrus i Pons, Domènec Campillo i Valero, M. Teresa Roca i Bartoló, i Lluïsa Vilaseca i Borràs.

Explicació

Aquesta edició es du a terme per la celebració dels cinquanta anys del Museu Arqueològic de Barcelona (1935) i dels setanta-cinc de les excavacions d’Empúries (1908). Catalunya i els catalans existeixen com a tals des de fa un mil·lenni; la comunitat catalana nasqué entorn de l’any mil. La majoria de les nacions d’Europa tenen una data de naixement similar a la dels catalans. Però no es pot ignorar, si es vol fer una història completa, els precedents llarguíssims de segles i de mil·lennis, les comunitats que visqueren sobre aquest territori, abans de la creació de la Catalunya dels catalans. El Museu d’Arqueologia de Barcelona, centre d’atenció d’aquesta Nadala, ha estat un element important en el procés de les investigacions arqueològiques catalanes. Nasqué com una part, com una branca, d’un conjunt que cresqué sota el mestratge de Bosch i Gimpera, i que comprenia el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, vinculat i subvencionat per la Mancomunitat i la Diputació –segons els moments–, i el Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. Les excavacions d’Empúries, la més gran empresa de l’arqueologia catalana del segle XX, fou fruit de la confluència dels que saberen actuar amb un esperit obert, al servei dels ideals de la Catalunya noucentista.