Nadala 1977: Jacint Verdaguer (1877-1977)

En ocasió del centenari de L’Atlàntida i el setanta-cinc aniversari de la mort de Verdaguer, es publica aquesta edició. Jacint Verdaguer, íntimament vinculat a la Plana de Vic, per naixença i per ambientació literària, fou un geni que sublimà la llengua del poble en la seva obra poètica. La potència èpica del seu verb, desvetllada pel catastròfic aiguat de Vic del 8 d’octubre de 1863, cristal·litzà en la redacció definitiva de L’Atlàntida. Molt jove encara i lluny del mar, el presentí en els seus cataclismes cosmogònics amb la mateixa alenada que veié moure les onades de les muntanyes més enllà del cercle que enronda la Plana fins a les altes serralades del Pirineu. L’agre de la terra, captat per damunt de les dimensions humanes, li feu retrobar la veu, fins aleshores esmaperduda, en el llenguatge rural que s’hi revolcava amb instint de pervivència. Als Jocs Florals del 1877, L’Atlàntida va fer sensació. La seva redacció definitiva era una obra més completa, més acabada, que no pas l’Espanya naixent que havia presentat als Jocs del 1868. Verdaguer hi va ser consagrat el millor poeta èpic de la llengua catalana. La seva obra més important és el centre d’atenció d’aquesta edició, però també s’estudien altres produccions seves, com el poema Els minyons d’En Veciana o Dos màrtirs de ma Pàtria.