La cultura transforma l’educació

La cultura transforma i ens transforma. I per això ens cal prendre consciència dels eixos d’aquesta transformació, de les palanques de canvi (mutare.cat). Un d’aquests eixos és l’educació, amb la cultura i els llenguatges artístics al centre dels projectes educatius. Cal posar fi a la diferenciació entre cultura i educació, i hibridar els dos àmbits per construir-ne un de nou. Una necessitat que, en temps de pandèmia, pren una urgència renovada. La connexió emocional és l’inici de qualsevol canvi, i els llenguatges artístics són la clau per imaginar noves maneres de viure més sostenibles.

Lali Bosch i Joan Manuel del Pozo fan màgia quan es troben. Són alquimistes de les paraules, dels conceptes, de les idees... Són artistes de la reflexió que, quan comparteixen escena, es converteixen en il·lusionistes de la realitat. És a dir, produeixen en l’espectador la il·lusió de descobrir nous mons, nous sentits, noves explicacions a allò que ens envolta. Quan l’òptica pausada, reflexiva i meditada d'en Joan Manuel i la mirada curiosa i lluitadora de la Lali es retroalimenten, apareix la màgia. És quan passa allò que un més un no sumen dos, sinó 3, 20 o 58. Són dos torrents de coneixements que ofereixen noves interpretacions per al futur. I això és el que va passar durant la conversa que segueix a continuació. Una xerrada apassionant entre dos filòsofs sobre educació i cultura.

Laura Calçada ens ofereix una mirada que traspassa les nostres fronteres i es fixa en polítiques i programes internacionals -de Kisangani a Hèlsinki, de Madrid a Delhi!- que promouen el paper de les arts i la cultura en l’educació. Els casos dels que ens parla comparteixen l’objectiu de millorar el món prenent com a punt de partida l’avenç de la persona i de la seva comunitat immediata. L’art és el mitjà escollit per aconseguir-ho perquè té el poder de la transversalitat, la individualitat i la cooperació. Ningú no pot ser creatiu per un altre, però, a la vegada, ningú no és creatiu sense nodrir-se de l’altre. Les pràctiques artístiques en el context educatiu afinen la flexibilitat, la improvisació, la percepció i la resolució de problemes, i faciliten l’establiment de relacions saludables.

Catalunya també està vivint una transformació a les aules mitjançant programes artístics. Els centres Magnet, Escola Nova 21, Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, AraART, Música a les escoles, Ciutat Educadores, Escoles Tàndem o Educació 360, són alguns dels programes i projectes que han revolucionat l’educació tal i com l’enteniem fins ara.

Núria Juanico repassa sis bones pràctiques artístiques que des de fa anys transcorren dins l’entorn educatiu i que destaquen tant pels processos que desenvolupen com pels resultats.

La connexió emocional és l’inici de qualsevol aprenentatge, i així es posa en pràctica a l’Escola Octavio Paz de Barcelona, on la cultura i l’art es conceben com a motors educatius i de cohesió.

Més de 20.000 alumnes, de 50 escoles i de 300 mestres i professors han estat guardonats en les quaranta-dues edicions dels Premis Baldiri Reixac de la Fundació Carulla. Amb la categoria Connexions, s’impulsa que una escola i un agent educatiu transformi el centre mitjançant les arts.

L’experiència artística exercita totes les nostres capacitats intel·lectuals, però l’accés a la pràctica de l’art s’ha de garantir amb un acompanyament professional de qualitat. Per a la transformació a través de l’art i la cultura calen bones estratègies pedagògiques

Les propostes didàctiques dels museus es basen en fórmules educatives centrades en la pràctica i l’experimentació per a la transmissió de valors i coneixements. Aquestes experiències queden impregnades a la pell i provoquen emocions que vinculen identitàriament i fan sentir part d’una realitat social.

Una de les qüestions controvertides del debat sobre cultura i educació és la del perfil i la formació que necessiten els professionals que treballen en aquests espais mixtos. Quina educació cultural i artística volen les escoles? Coincideix amb la que ofereixen els mestres i els artistes?

El divendres 13 de març del 2020, totes les escoles d’un país van tancar. Un silenci sepulcral es va apoderar de les aules. Tot va quedar quiet, aturat, immòbil... Com si un malefici ho hagués aconseguit, i tot allò que hi havia dins de cada centre educatiu hagués quedat adormit. Els pupitres i les cadires; penjadors amb noms diversos i potser alguna bossa d’esmorzar oblidada; les pissarres digitals o les verdes amb els seus guixos blancs mig desgastats romandrien intactes i amb una data escrita que ja ningú no podria esborrar.

Tots tenim implícit el concepte de cultura, malgrat que al llarg del temps hagi estat ben difícil de definir. Passa una cosa similar amb el d’educació, que el món clàssic entenia com l’acció de convertir una cosa menys bona en una altra de millor. El que sí que podem constatar és que, segons les èpoques i els espais, la valoració que els diferents pobles han fet tant de la cultura com de l’educació han anat variant considerablement.
Amb l'inici del segle xx, l'ensenyament a Catalunya viu una renovació progressiva i modernitzadora que neix de la necessitat social d'educar i culturitzar la població per vies alternatives a les estatals i borbòniques. La tasca de pedagogs, mestres, intel·lectuals i institucions com la Mancomunitat i la Generalitat, fins i tot en períodes polítics molt difícils, ens demostra que la millora de l'ensenyament és un camí difícil, però possible.