La Carme va venir al Poblenou quan només tenia 5 anys. És originària d’Andalusia. Els seus primers anys al barri van ser difícils. La família de la Carme va viure el seu primer any al barri dins un vagó de tren aturat a les vies. Més tard, i fins als 14 anys, va viure en una caseta de la Renfe al costat del Camp de la Bota. També va viure a un pis de la Cooperativa de l’habitatge del Montseny i, ara, en un del Grup Civit. La Carme participa en la Coral de Dones de la Flor de Maig, a la cooperativa pel consum de proximitat Cydonia i a l’Associació de Veïns i Veïnes. Cada any organitza al Centre de Barri del Poblenou un Mercat Solidari de segona mà a favor d’Amnistia Internacional.
El Joan Maria està arrelat al barri des dels 16 anys. Ha participat en diversos moviments del Poblenou amb l’Associació de Veïns i Veïnes, Flor de Maig, Cydonia, la Comunitat Energètica del Poblenou, entre d’altres. De jove va ser detingut dues vegades per subversió política. És una persona molt creativa, que treballa les arts plàstiques i el disseny compromès. Ara, tant la Carme com el Joan Maria estan jubilats, però continuen actius en la vida veïnal.
La mirada al Poblenou:
La Carme fa servir la metàfora de la ceba per descriure la seva relació amb el Poblenou. Diu que té diverses capes: ella, la seva pell, la seva roba, la seva casa i el seu barri. Totes elles formen un tot inseparable: la seva personalitat. La Carme creu que el Poblenou no hauria de perdre la seva essència popular original; els lligams veïnals són també part d’ella.
El Joan Maria recorda com era el barri quan hi va arribar per primera vegada. Cada dissabte hi havia una manifestació de gent treballadora que feien una cercavila per totes les empreses del barri amb què estaven en lluita. No vol que es perdi aquest esperit rebel. El Joan Maria creu que cal revertir l’actual estat del Poblenou, provocat per l’especulació galopant i per les conseqüències de ser destí turístic. Vol que el barri torni a ser un barri, un espai relacional, de vida i de cooperació.
