/ Fotografia: Àngel García
Les arts són eines de cohesió amb un altíssim potencial. Són capaces de saltar barreres lingüístiques, culturals i socials; són capaces, també, de crear noves col·lectivitats. I no són pas una eina unívoca: de fet, la seva capacitat transformadora brilla en la diversitat de maneres en què es pot emprar. La cultura, quan s’aplica a la integració social, ens permet construir una societat més oberta i inclusiva. És el cas de projectes com Xamfrà, Kamchàtka o Top Manta, iniciatives amb un impacte real que ja estan canviant les vides de les persones que hi participen. És precisament això, el que celebra el premi Francesc Candel: la capacitat cohesiva de la cultura.
L’any 2004, al cor del Raval, neix Xamfrà, un centre de música, escena i inclusió social orientat a la creació artística en comunitat. La iniciativa arrenca de la cruïlla de dos valors fonamentals: l’un, la voluntat de garantir el dret universal a la pràctica artística; l’altre, la ferma convicció del potencial transformador de la cultura. El projecte ofereix a un ampli ventall de públics tota mena de formacions en arts escèniques i música, sempre orientades a l’educació social. A més a més, Xamfrà participa en projectes artístics que celebren el desenvolupament i la diversitat comunitàries. L’objectiu: superar els obstacles que sovint barren el pas a la cohesió social.
Ester Bonal, directora de Xamfrà i jurat dels premis Francesc Candel d’enguany, destaca el gran valor inclusiu de la cultura: “les arts són eines de construcció de societats i de convivència”. És aquest aspecte col·laboratiu el què impregna cada una de les accions de la iniciativa. Bonal argumenta que alguns llenguatges artístics, com ara les arts escèniques, necessiten el treball conjunt per tal de realitzar-se; són en definitiva, eines capaces de “trencar les barreres de la segregació”. Per exemple: “Tots els elements que conformen la música (…) són interdependents. (…) Quan es fa música, persones diferents toquen i canten coses diferents i el resultat és harmònic, polifònic, bonic. I és molt més ric com més divers és. A més a més, quan falta algú, el trobes a faltar. (…) Et permet, sense gaires paraules, generar un clima i unes condicions que permeten que tots juguem”.
D’ençà del naixement del projecte han canviat moltes coses. El nombre de participants continua creixent cada any; el nombre d’entitats en col·laboració amb la iniciativa, també. Actualment, Xamfrà vol expandir la seva xarxa, establir aliances amb entitats que comparteixin la seva voluntat central: que totes les persones, tinguin l’origen que tinguin, puguin exercir els seus drets culturals.
En una línia similar, la companyia de teatre Kamchàtka també treballa el potencial integrador de la cultura. Des dels seus inicis, al voltant de l’any 2006, el projecte ha investigat les capacitats del llenguatge teatral com a eina d’inclusió. Partint de la realitat internacional i interdisciplinària dels seus membres, Kamchàtka ha desenvolupat una metodologia que emfatitza la participació col·lectiva en l’art per tal de crear un tot més ric i divers. La companyia ha aplicat les seves investigacions a la pràctica en el taller “Migrar”, una nova mirada a la ciutat de Barcelona des de la realitat de la migració que proposa el llenguatge dramatúrgic com a eina d’indagació personal i de cohesió de grup. Perquè l’art no només canvia la nostra relació amb els altres; també canvia la relació que tenim amb nosaltres mateixos. En paraules d’Ester Bonal: “Ens hem de conèixer per reconèixer-nos”.
Però, per descomptat, la transformació social pot venir des de qualsevol forma artística, no només de les arts escèniques. És el cas de Top Manta, la marca de roba solidària del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona. La iniciativa neix l’any 2017 amb la voluntat de millorar les condicions de vida dels manters. Des de llavors, el projecte no ha parat. Top Manta, formada per persones del col·lectiu manter, dissenya i fabrica col·leccions de moda de forma ètica i sostenible, prenent la seva pròpia realitat social com a inspiració. És una iniciativa que, a través del treball artístic i creatiu, és capaç, no només de crear una xarxa d’integració laboral i cultural, sinó també de visibilitzar la situació social d’un col·lectiu sencer.
D’ençà que va aparèixer, el projecte ha crescut notablement. Actualment, compta amb diversos tallers de treball, tant de costura com de serigrafia. A més a més, Top Manta està organitzada com a cooperativa i ofereix els seus serveis a entitats de tota mena. La iniciativa ha permès a desenes de persones trobar estabilitat en un entorn hostil a través de la solidaritat i de la pràctica artística.
Aquests tres projectes, malgrat ser ben diferents entre si, graviten al voltant d’un mateix eix: l’ús de la cultura com a eina de cohesió. Són iniciatives que demostren que les arts aplicades a la integració social produeixen efectes tangibles, que poden generar un impacte positiu tant en les persones implicades com en la societat en conjunt. Els premis Francesc Candel reivindiquen la capacitat de l’art com a espai plural d’inclusió i de diàleg. Enguany, la Fundació Carulla, en col·laboració amb la Fundació Paco Candel, dotarà amb 15.000 € un projecte cultural destinat a la integració de persones d’origen migrant. Es busquen projectes que incloguin la població migrant al centre de l’acció i que l’empoderin, que estableixin una conversa cohesiva entre cultures a través de l’art. Perquè des d’aquest fer cultural podem dir que “aquí hi cap tothom”. El període d’inscripcions romandrà obert fins al dia 21 d’octubre.