Nadala 2023: 100 anys de l’Editorial Barcino
Vols llegir una selecció de La Nadala 2023?
Aquí podràs llegir 3 articles que hem triat especialment per a vosaltres de forma gratuïta!
I si la vols en paper, la pots comprar per 10 € aquí
Autors
Explicació
100 anys de l’Editorial Barcino és el títol de La Nadala 2023, la publicació cultural anual que la Fundació Carulla edita des de fa 57 anys.
En una edició especial, us convidem a celebrar el centenari de l’Editorial Barcino, una editorial de referència en la recuperació, la difusió i la promoció dels clàssics catalans. Enguany hi descobrireu alguns moments claus de la història de Barcino, així com una panoràmica dels darrers cent anys de la nostra història cultural; articles del paper que han de tenir els clàssics en una societat moderna, i una mirada esperançada cap al futur i per a les noves generacions. Perquè tenim una literatura de primer nivell que des del passat ens projecta cap al futur.
En definitiva, la publicació que tens a les mans és una celebració del compromís de la Fundació Carulla amb la llengua, la literatura i la cultura del nostre país.
ÍNDEX:
Catalunya: 1924-1939. Jordi Casassas, historiador.
El món editorial català entre el 1924 i el 1939. Manuel Llanas, professor emèrit del departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, UVic.
Sobre les espatlles dels clàssics. Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant.
Josep M. de Casacuberta. L’oportuníssim centaure. Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant.
Lo Somni de Bernat Metge. Lola Badia, filòloga.
La fermesa d’un segle de feina indefallent. Jordi Llavina, filòleg i escriptor.
Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. Jordi Llavina, filòleg i escriptor.
Una ment enciclopèdica. Una editorial total. Miquel Desclot, escriptor i traductor català.
Sobreviure una dictadura. Carles Santacana, catedràtic d’Història Contemporània de la UB.
Les peripècies per publicar en català durant el franquisme. Jordi Manent, filòleg i historiador.
Entrevista a Jordi de Casacuberta “El meu oncle sabia que l’interès del país era promocionar i expandir la llengua”. Faust Ripoll, tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant.
Difondre els clàssics i fer país. Joan Esculies, escriptor i periodista.
Entrevista a Jordi Carulla “Casacuberta sabia que amb Carulla es garantia la continuïtat de l’editorial”. Joan Esculies, escriptor i periodista.
Me’ls vaig fer meus. Josep Vallverdú, escriptor, poeta, dramaturg, filòleg i traductor.
El Consell Assessor de l’Editorial Barcino. Carles Duarte, escriptor, lingüista i poeta.
Els clàssics de Barcino. Anna Fernàndez-Clot, filòloga, investigadora i professora a la Universitat de Barcelona.
Clàssics per a tothom. Joan Santanach, filòleg i editor.
Traduir els meus. Raül Garrigasait, escriptor i traductor.
Les clàssiques i els clàssics. Empar Moliner, escriptora i periodista.
Els clàssics de la cuina catalana. Una aproximació històrica. Rosa Montoriol, historiadora.
La lectura dels clàssics a les aules del segle XXI. Sílvia Caballeria i M. Carme Codina, professores de llengua i literatura de secundària i batxillerat.
En defensa del patrimoni literari dramàtic català. Jaume Comas, actor i historiador.
Construcció i reconstrucció nacional des dels llibres. Xavier Diez, escriptor i historiador.
Sense papers. Irene Rodrigo, escriptora i divulgadora literària.
Mirar amb nous ulls els clàssics. Mercè Gil, graduada en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.
La nova història de la literatura catalana. Mercè Gil, graduada en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.
Molt més que clàssics, clàssics i molt més. Irisi Llop, doctora en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals i crítica i professora d’Estudis Literaris.
Amor pels clàssics. Màrius Serra, escriptor i periodista.
Barcino o la voluntat de ser. Àlex Susanna, escriptor, poeta i promotor cultural.
