“Parlar de les arts en l’educació no és una opció sinó una necessitat i un dret”

No us perdeu la conversa que vam tenir amb la Maria Paczkowski, Dra. en Ciències de l’Educació, i la Gemma Carbó, Directora del Museu de la Vida Rural, al webinar ARTS PER REPENSAR L’EDUCACIÓ, sobre la necessitat de les arts en el sistema educatiu. 

 

Segons l’informe “Reimaginar junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació” de la UNESCO, es fa visible la necessitat de repensar el model educatiu i adaptar-lo a les necessitats actuals que vivim. En aquest nou context, el paper de les arts i la cultura està al centre del debat pedagògic. Descobreix amb aquest webinar exclusiu la importància del llenguatge artístic dins l’educació, els reptes, les oportunitats i les resistències que ens hi podem trobar.

Des de la Fundació Carulla, fa temps que apostem per apropar l’art i l’educació des de projectes educatius transformadors que impulsem amb les arts al centre. 

Per què són importants les arts i quines resistències ens podem trobar des de l’escola? Quines oportunitats ofereixen per transformar l’educació? Les arts han vingut per quedar-se? En aquest webinar amb la Maria Paczkowski, Dra. en Ciències de l’Educació, i la Gemma Carbó, Directora del Museu de la Vida Rural, descobrim els principals reptes del sistema educatiu i propostes perquè les arts siguin transformadores i disruptives dins l’educació. 

 

L’art, una eina d’inclusió

“Parlar d’arts és parlar de vida, sempre han sigut essencials”, afirmen les dues protagonistes de la conversa. Quan parlem d’integrar l’art dins l’educació, parlem que entri la vida mateixa en el món educatiu. Són una necessitat i un dret fonamental. Serveixen com a complement a les ciències, respecte a la capacitat de fer-nos preguntes i trobar respostes més enllà de les logicomatemàtiques, trobar respostes alternatives que obrin nous camins. “Es fa evident la necessitat de reformular l’art i l’educació i tornar a casar-los amb altres disciplines, per així trobar noves respostes”, segons la Gemma Carbó.

Actualment, la presència de les arts a l’aula és cada cop més potent. Hi ha un nou currículum que s’està discutint amb una voluntat explícita d’introduir les arts dins el sistema educatiu com a eina d’inclusió: “l’art dona peu a què els infants i joves puguin expressar-se de diverses maneres a través de diversos llenguatges”, explica la Maria Paczkowski. “Ara és el moment d’inflexió, és el moment de pressionar perquè no es faci un pas enrere: ja hi ha consciència, el coneixement i les eines ja hi són”, afegeix la Gemma Carbó.

 

Dues mirades juntes

Però, com tot procés de reinvenció, s’interposen uns reptes que cal superar per assolir una inclusió real de les arts dins l’educació. El principal repte resideix en com aterrem les arts perquè siguin transformadores i tinguin veu. Per això, segons la Maria Paczkowski, necessitem les dues mirades: “la mirada d’expert que coneguin i experimenti amb les arts i la mirada d’un docent, una mirada metodològica. D’aquesta manera obtindrem una mirada holística, on el saber d’un pugui enriquir-se de l’altre.  

Perquè tot això pugui passar, cal una formació als professionals de l’educació en l’ús i presència de les arts en aquests espais. Fins ara es feia un ús bàsic i descentrat de la persona, sense cap aplicació crítica de les arts. “Sense aquesta formació es prioritza altres sabers i les arts queden com a subalternes en aquesta distribució educativa”, afirma la Gemma Carbó. 

Tot i les reticències i prejudicis socials cap a les arts, la visió global està canviant i les arts dins l’educació han arribat per quedar-s’hi. Perquè, tal com recorden les protagonistes d’aquest webinar, “parlar de les arts dins l’educació no és una opció, sinó una necessitat i un dret fonamental”. 

Aquest any, la convocatòria dels Premis Baldiri Reixac vol impulsar iniciatives que transformin el sistema educatiu des de la cultura i les arts. Busquem projectes innovadors que a través de les arts i la cultura donin resposta a dos reptes principals: la llengua catalana i l’emergència climàtica. Encara us podeu presentar als Premis Baldiri Reixac, tenim la convocatòria oberta fins al 26 de gener!