Font: Núvol. El digital de la cultura.
Imatges: Núvol.
La cultura ens ha de servir per conèixer-nos i interpretar-nos, i pensar com ens volem imaginar en un futur
Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, parla amb Bernat Puigtobella per al mitjà cultural Núvol. Una xerrada entorn la cultura i el seu potencial transformador tant en la societat com l’educació.
Ara fa dos anys que et van nomenar directora de la Fundació Carulla. Tu venies del sector social, què creus que pot aportar el teu bagatge a la Fundació Carulla?
El sector social té com a finalitat millorar la qualitat de vida de les persones. És un sector creatiu, que escolta quins són els reptes en cada moment i que ho fa amb un finançament fràgil. Aquest fet l’ha empès a generar complicitat social i a cercar sinergies amb altres organitzacions . Els reptes del sector cultural són semblants. La cultura té un valor enorme per si mateixa, per tot el que ens aporta la creació, dona veu als qui no la tenen… però també hem de saber explicar quin impacte té si volem guanyar-nos la complicitat de la societat. Més enllà del seu valor intrínsec, la cultura té un gran potencial de transformació social. Com passa també en l’àmbit social, el sector cultural ha de treballar en xarxa, s’ha de trobar i tenir espais per parlar. Els reptes són comuns al sector: finançament, públics, innovació…. Responent doncs a la teva pregunta, crec que puc aportar aquesta visió de transferència del sector social al cultural, i generar aliances, cercar complicitats per posar la cultura al centre de les persones.
Quan vas entrar, quina fundació et vas trobar i quina missió se’t va encomanar per impulsar la nova etapa?
Em vaig trobar una fundació increïble, amb un bagatge de més de 40 anys de feina feta, que havia contribuït a fer possible molts projectes culturals i impulsat l’escola catalana que ara coneixem. Des dels seus inicis, la fundació havia tingut aquest mateix esperit transformador: Lluís Carulla va entendre la cultura, la llengua i l’educació com a eixos claus de construcció del país. L’encàrrec va ser continuar treballant per la cultura en constant diàleg amb la societat, rellegint la missió i cercant les línies estratègiques per incrementar i amplificar-ne l’impacte.
Què és el primer que vas fer?
Se’m va encomanar el repte d’incrementar la rellevància i l’impacte en la societat dels projectes que la fundació fa possible. Ens vam reunir amb persones del sectors cultural, educatiu i social, i vam iniciar un procés de reflexió en clau de conèixer els reptes de la societat d’avui i altres organitzacions culturals a nivell europeu. Volíem saber com mesuren el seu impacte en la societat i quina és la seva proposta de valor.
També calia continuar coneixent el sector cultural en un sentit més ampli, més enllà del nostre públic habitual.
És hora doncs de posar la cultura al servei de la transformació social. Quina transformació necessita ara la societat catalana i què pot aportar-hi la fundació?
La nostra visió de canvi és que la cultura ha de ser l’eix, el centre. La cultura és essencial, però perquè això es compleixi l’hem d’entendre com un dret irrenunciable que ha de poder exercir tothom. L’hem de fer accessible i fer el possible perquè tothom hi pugui participar, sobretot aquells col·lectius que queden fora. I encara més, la cultura pot donar resposta a qualsevol repte de la societat. Ens cal conèixer-nos més, entendre la diversitat, lluitar contra la desigualtat, parlar entre nosaltres i construir llenguatges comuns. També ens cal reconnectar amb la nostra capacitat emocional i esperit crític. Una de les línies que ens plantegem en l’àmbit educatiu és dilucidar quin ha de ser paper de la cultura i les arts? Estic convençuda, i no sóc jo sola que ho dic, que serà a través de la cultura i de les arts que desenvoluparem l’empatia, l’escolta, la creativitat…., competències clau en aquest segle XXI. La cultura ens ha de servir per conèixer-nos i interpretar-nos, i pensar com ens volem imaginar en un futur.
Fa unes setmanes vau reunir a la jornada Mūtāre molta gent del sector cultural amb la voluntat de definir els requisits que ha de tenir un projecte cultural per ser socialment transformador. La jornada va ser un èxit de participació. Quines conclusions vau treure de la jornada?
La importància de la jornada Mūtāre es trobava en l’enfoc, que partia de la necessitat d’escoltar i posar en contacte diferents visions. Buscàvem noves veus, i cadascú va exposar el que pensava en un entorn obert. I després de les ponències vam ser capaços de crear un espai en què tothom va poder-hi dir la seva en un entorn de de co-creació.
Després de tot un matí de debat, vau destil·lar el decàleg dels projectes culturals transformadors….
El decàleg que va sortir de la jornada Mūtāre ens ha de servir per reflexionar. L’hem d’agafar com una guia i també aplicar-lo al nostre dia a dia a la fundació, a més de continuar treballant perquè el sector cultural i social el tinguin en compte en els seus projectes.
Fa pocs dies heu fet públics els cinc projectes finalistes del premi Lluís Carulla, dotat amb 100.000 euros, al qual s’han presentat més de 200 candidatures. Han sortit propostes que s’adiuen a l’ideari de la fundació?
Sí, estem molt contents. El jurat ha seleccionat el projecte Versembrant, que utilitza el rap per treballar valors comuns entre el públic adolescent. És fascinant veure com els joves s’hi enganxen i com creen en català a partir del rap. És un projecte que funciona molt bé en instituts amb complexitat. També el projecte Rock’in, un nou mètode per aprendre a tocar els instruments que solen conformar una banda i que estimula els joves a crear. També ens ha convençut el projecte de cultura comunitària Bostik Murals, originat a la Nau Bostik, una fàbrica de creació que ha recuperat un espai per als veïns de la Sagrera i ens ha proposat un projecte d’art urbà. Un altre finalista és El mapa de la memòria, un projecte que ens proposa d’integrar el record de les vivències de les persones en relació a edificis que formen part del patrimoni. I finalment també hem triat MonkingMe, un projecte d’agregació de música on line, però de codi obert i que alhora genera ingressos als artistes.
Només tres d’aquests cinc projectes finalistes tindran premi finalment, oi?
Sí, el primer premi és de 60.000 euros, i el segon i tercer, de 15.000. A més gaudiran d’un acompanyament per part nostra i de l’associació d’empresaris Netmentora per poder fer seguiment del seu projecte. El 4rt i el 5è podran accedir a un Verkami amb unes condicions especials.
Des de la teva entrada a la fundació hi ha hagut canvis. El Museu de la Vida Rural té nova directora, Gemma Carbó, i amb ella comença una nova etapa. Quina funció ha de fer aquest museu en l’ecosistema de museus del país?
L’eix del Museu passa a ser la sostenibilitat i les exposicions i activitats giraran principalment al voltant d’això. El Museu serà la seu de la fundació en el món rural, i en aquest àmbit aprofundirem en les mateixes línies de la fundació, però des del museu. Volem convertir el museu en un lloc on la gent visqui una experiència educativa i del que surti preguntant-se coses. Ara el museu inicia una experiència pilot amb els alumnes d’un institut de la zona, que col·laboraran fent una exposició com la de The Dust Bowl, que ha estat tot un èxit i hem prorrogat fins al gener de 2019.
L’editorial Barcino, la gran casa dels clàssics, també s’està ressituant dins el nou pla estratègic que has impulsat amb el patronat. Quina línia ha de seguir aquest segell editorial a partir d’ara?
Barcino té un valor enorme que hem de saber explicar. Els llibres han de sortir dels prestatges i barrejar-se amb la gent, veure què poden aportar al dia d’avui. I en aquest sentit estem fent tot un repensament de l’editorial per veure com ha de ser una editorial de clàssics del segle XXI. Encara és prematur de parlar-ne, però estem convençuts que cal fer accessible el patrimoni de la Barcino i segurament s’haurà de fer amb eines digitals.
La Fundació Carulla s’ha distingit per premiar projectes pedagògics i entitats o personalitats que treballen per la integració. Això tindrà continuïtat?
Sí, això forma part del que et deia a l’inici de la feina feta durant 40 anys. En aquesta etapa volem ser catalitzadors, fer emergir projectes, crear les condicions perquè siguin possibles. Tenim clar que el treball en xarxa i en aliança és una de es claus i pensem que les persones amb qui anem coincidint en el camí (premiats, etc…) amb els qui compartim valors i visió del món, poden ser les nostres antenes. La cultura genera riquesa, no només econòmica, sinó individual i col·lectiva perquè fomenta l’esperit crític de les persones, cohesiona les societat i genera un benestar, sovint intangible, que ens ajuda a viure millor.
Com veus la fundació d’aquí a cinc anys?
Et responc amb deu punts. Compromesa amb la societat. Generadora d’oportunitats Innovadora. Al costat de les persones. Il·lusionada pel canvi. Amb sentit crític. Amb els joves creadors. Implicada i cocreadora. Rigorosa. I sostenible. I tot això des de la CULTURA i per a la CULTURA.
Bernat Puigtobella (02/07/2018). Marta Esteve: “La cultura és un dret irrenunciable que ha de poder exercir tothom”. Núvol. El digital de Cultura [Digital].
Disponible a: http://bit.ly/343v4E7 [3/07/2018]