Font: surtdecasa.cat.
Imatges: Arnau Martinez.
El Museu de la Vida Rural celebrarà el Festival de l’Educació per la Sostenibilitat els dies 6 i 7 de setembre
Recuperem l’entrevista que li van fer a Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural (MVR), des del diari digital surtdecasa.cat, en què es van abordar temes tan variats com la sostenibilitat, l’educació, el FES i el nou rumb del MVR.
Encara no fa un any i mig que Gemma Carbó va aterrar a l’Espluga de Francolí per dirigir el Museu de la Vida Rural (MVR) de la Fundació Carulla. Amb pocs mesos, s’han notat canvis significatius. El museu ha emprès un nou rumb apostant per la sostenibilitat i l’educació. Els dies 6 i 7 de setembre se celebrarà el FES, el Festival d’Educació per la Sostenibilitat. Carbó assegura que el MVR “ha construït un espai de diàleg” i és que el museu està cridat a ser un punt de trobada entre diversos agents de la Conca de Barberà. Un territori on estan sorgint noves iniciatives i on cal crear noves oportunitats, des del MVR estan disposats a acompanyar-les. Abans que arribi el FES, des de Surtdecasa conversem amb Gemma Carbó.
- Com valora aquest primer any i mig al capdavant de la direcció?
Ens havíem proposat incidir molt en el projecte pedagògic, en reflexionar sobre què vol dir educació per la sostenibilitat. També debatre què és un museu i quina relació ha de tenir amb això. Ara tenim un relat molt més clar de per què un museu ha de tenir aquesta mirada cultural que aposta per la sostenibilitat. Un museu és, sobretot, un espai per aprendre, per això vam començar pel projecte educatiu. Un museu ha de ser una àgora, un espai per parlar i compartir diverses mirades sobre els temes. - S’ha agafat el fil de la jornada Mutare de la Fundació Carulla.
Tot va una mica entrellaçat. La Fundació sempre ha treballat en cultura i educació, amb els Premis Carulla i els Baldiri. Ara està fent el mateix, però d’una manera actualitzada, incidint en la capacitat de transformació de la cultura i en la necessitat que l’educació estigui al servei de la mateixa transformació. El Museu de la Vida Rural ha de ser l’exemple de com l’educació i la cultura poden transformar. - Quines són les línies estratègiques del Museu de la Vida Rural com a eina de transformació social?
Hi ha unes línies que estan definides per la funció pròpia d’un museu. Una és la preservació de la col·lecció i la recerca a partir dels fons i l’altra és la generació de coneixement, des de la programació d’activitats fins al programa educatiu. Després tornem a l’educació entesa com a una línia transversal. No només cal incidir en l’educació formal, sinó que també en el lleure, les famílies, etcètera. I finalment, cal vincular-se amb el desenvolupament de l’entorn: un turisme sostenible i l’aposta per la creació i la recerca. Això últim és el projecte per Cal Cots. - En tot aquest projecte, quin protagonisme tenen les peces que es conserven al Museu?
La col·lecció és fonamental perquè els objectes són els que parlen de sabers, de maneres de fer, de maneres de viure. Els objectes dels museus etnològics potser no tenen l’àuria dels museus d’art, però ens parlen dels contextos. No tenen un caràcter únic i excepcional, però cal fer parlar els objectes del museu perquè al darrere tenen històries i persones. - Per trobar un exemple d’aquest nou projecte, seria semblant a l’última planta de l’actual museu?
Sí. Aquesta planta fa de pont entre la industrialització del camp i aquest món rural que ja té més de cent anys. Cal reflexionar sobre les problemàtiques que ha generat aquesta industrialització tan accelerada. S’ha de parlar de l’agricultura ecològica, de les energies renovables o de temes socials: què fem amb els pobles, amb el món rural o amb la dona al camp. - Es treballa doncs per a que el Museu sigui un equipament cultural, més enllà de la funció inherent al mateix museu.
Avui en dia, un museu no té massa sentit si només incideix en la part de preservació i de conservació. El Museu és un equipament molt central a la Conca de Barberà, és un centre molt viu on hi passen moltes coses, que tenen a veure amb els llenguatges expositius, però també amb altres llenguatges. - Quina relació ha de tenir el Museu amb el territori?
Durant molts anys el Museu ha fet la funció d’acollida, de tots aquests objectes i de la memòria i ara el territori demana una acció cultural. Hem d’estar molt amatents, parlar amb agents, institucions, escoles, el sector turístic, per veure quines són les necessitats. El Museu de la Vida Rural ha construït un espai de diàleg, però encara cal crear més sinergies i treballar pel territori. El fet d’estar aquí, a l’Espluga, a la Conca, té sentit si aquest territori continua viu. - La Conca de Barberà perd habitants cada any, però.
Em preocupa molt el despoblament. Al final és una qüestió de sostenibilitat, no podem viure tots a les grans ciutats. Cal donar oportunitats a tota aquesta gent jove que marxa: laborals i també culturals. - Fixem-nos amb el Festival per l’Educació i la Sostenibilitat, com sorgeix?
El festival s’estrena enguany, però es repetirà cada any. Aquesta edició servirà per presentar el projecte educatiu, no volíem fer una presentació clàssica i convencional. Quan es parla de medi ambient i de sostenibilitat s’associa sovint a problemàtiques i a una situació complicada, davant aquest repte necessitem una mirada positiva. Per això vam pensar que el to que volíem donar era el d’una festa. Volem agrupar i fer visible que hi ha molts agents i persones que treballen en clau de sostenibilitat. - Quins són els eixos del nou projecte educatiu?
El projecte educatiu defineix quin és el rol de la cultura quan parlem de sostenibilitat. La cultura és la gran oblidada perquè sostenibilitat s’entén com una qüestió de l’àmbit científic i tecnològic. Si volem parlar de sostenibilitat hem de treballar discursos molt més transversals. Si parlem de sostenibilitat, parlem de maneres de viure associades a uns valors, uns principis i unes prioritats i els espais culturals han de dir-hi molt. - A quins discursos es refereix?
Quan parlem de cultura, parlem de memòria, però també de creativitat. Volem treballar la sostenibilitat des dels llenguatges expositius, però també des de la música, la dansa, el teatre, el cinema, la fotografia, en definitiva, les emocions i les arts. I volem treballar molt en xarxa, trobar-nos i sumar. - Els equipaments culturals han oblidat l’àmbit educatiu entenent-lo com a transversal?
Formalment, tothom en parla i ningú dubta que l’educació és important, però si mires els pressupostos… Amb l’excusa que tot educa i que tot és educació, s’ha treballat poc de manera transversal. Sovint es limita l’educació en les escoles i el Museu s’ha d’entendre com un espai de generació de coneixement. El Museu de la Vida Rural també vol ser l’exemple, generar debat i incidir en la funció social. - Per acabar. Abans ha anomenat el projecte de Cal Cots, en què consistirà?
D’entrada cal rehabilitar-lo. Després volem que sigui un espai per l’emprenedoria i la creació. La gent de Concactiva ja treballa en aquesta línia. Volem donar suport a l’emprenedoria des del món rural, amb una vessant cultural i per la sostenibilitat. Serà un espai de trobada per a persones que pensin que sí que és possible tirar endavant projectes en aquest territori.
Arnau Martínez (26/08/2019). Gemma Carbó: “El Museu de la Vida Rural ha construït un espai de diàleg”. Surtdecasa.cat [Digital].
Disponible a: http://bit.ly/38lnhom [26/08/2019]