El Museu de la Vida Rural declara l’emergència climàtica

Marta Esteve i Gemma Carbó durant el FES.

 

L’espai cultural es reivindica com l’espai que convoca a tothom i, per tant, és l’espai on hem de ser capaços de dialogar i entendre’ns. I buscar alternatives creatives

El Museu de la Vida Rural (MVR) de l’Espluga del Francolí junt amb la Fundació Carulla han declarat l’emergència climàtica i ecològica amb la lectura del manifest ‘La Cultura declara l’emergència climàtica’. L’acte que es va dur a terme el passat 6 de setembre del 2019 s’emmarca en el FES, una iniciativa del museu que aposta per l’educació cultural per la sostenibilitat.

Amb aquesta acció, el museu es posa al capdavant d’un lideratge que en el passat poc s’ha associat al sector cultural. Efectivament, la qüestió de la sostenibilitat s’ha abordat en clau mediambiental, científica  tecnològica i ara també es comença a reivindicar en un quart pilar: el de la cultura. Segons Gemma Carbó, la directora del Museu de la Vida Rural, els equipaments i entitats culturals hi tenen molt a aportar. Com afirmava en una entrevista al programa Més 3/24: “L’espai cultural es reivindica com l’espai que convoca a tothom i, per tant, és l’espai on hem de ser capaços de dialogar i entendre’ns. I buscar alternatives creatives”.

Per canviar les actituds i rutines que ens han portat a la situació climàtica actual, el MVR aposta per l’educació com a eina clau de transformació. Una eina que permet generar i transmetre coneixement amb l’objectiu d’entendre la realitat actual, les causes que ens han portat fins aquí i crear l’espai de debat adequat on proposar altres maneres de viure més respectuoses amb el medi natural i amb el medi social.

Cultura x Sostenibilitat
Si bé la cultura es presta a fer reflexionar la societat sobre la sostenibilitat, també ha de fer autocrítica. En aquesta línia el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) llençava a inicis d’octubre una enquesta participativa per estudiar l’impacte ambiental del sector cultural català. La investigació, que veurà la llum durant el primer trimestre del 2020 anirà acompanyada de recomanacions de sostenibilitat en la creació, la gestió i el consum de la cultura. Com bé explica Laura Pando, directora de programes de Julie’s Bicycle, empresa britànica especialitzada en gestió cultural sostenible, “la comunitat cultural i artística es troba en una posició privilegiada per democratitzar aquesta transició i empènyer els marges de les nostres nocions individuals i col·lectives, així com encarnar la transformació a què ens enfrontem…” però fer-ho implica també fer un canvi intern: “…introduir models de producció artística que minimitzin els impactes mediambientals i creïn mecanismes de regeneració social i ecològica que reforcin i validin aquesta acció creativa i cultural.”