Joves, salut mental i sistema educatiu
Sempre ens han dit que l’adolescència és l’etapa més complicada. Que els joves són influenciables i vulnerables. Les dades ho confirmen: segons un estudi encapçalat per investigadors de l’IDIBAPS, la Universitat de Pàdua i el King’s College de Londres, l’edat en què comencen més trastorns mentals és als 14 anys, una època en què els cervells adolescents estan en procés de maduració. Sembla massa d’hora, però la bona notícia és que la prevenció i la intervenció en els estadis inicials dels trastorns poden arribar a corregir-los o a pal·liar alguns dels seus efectes.
Per aconseguir abordar la salut mental des del principi de la nostra vida, el paper dels centres educatius és clau. L’estigma és la principal barrera per demanar ajuda i per això, és urgent trencar el tabú de la salut mental, explicar-la, familiaritzar conceptes, compartir emocions, neguits i frustracions.
Els Premis Baldiri Reixac de la Fundació Carulla d’enguany han adaptat les seves bases per posar accent en impulsar projectes educatius i artístics que donin resposta als reptes de l’educació del segle XXI, actualment marcats per l’emergència emocional provocada per la Covid-19.
Una pandèmia pel mig
Abans de la Covid-19, la salut mental dels joves i adolescents ja suposava un gran repte. Organismes internacionals com l’OMS alertaven de l’augment de les problemàtiques de salut mental entre aquest grup poblacional. Amb l’esclat de la pandèmia, els joves se situen com un dels grups d’edat més vulnerables als efectes d’aquesta sobre la salut mental.
En una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona, fins al 59,6% dels i de les joves creuen que la crisi de la Covid-19 els afectarà de forma negativa o molt negativament. De fet, amb l’esclat de la pandèmia, als centres de salut mental han vist un augment substancial de les temptatives de suïcidi en adolescents i la majoria que acudeixen a les urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu presenten quadres d’ansietat, psicosi, depressió i trastorns alimentaris, tal com explica aquest article del Diari ARA.
“La pandèmia els va forçar a l’aïllament en un moment on la socialització ho és tot”
La pandèmia els va forçar a l’aïllament en un moment on la socialització ho és tot. I les escoles hi van ser de manera telemàtica, al peu del canó, per sostenir tant el currículum com l’educació dels adults del demà. Ara que la ciència comença a controlar la perillositat del virus i la vida retorna, Educació i Salut volen abordar col·lectivament als centres educatius la incidència que ha tingut aquesta crisi sanitària i ho fan amb molts reptes al davant.
Per exemple, el 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part d’algun professor, i el 29,5%, pels companys, segons l’estudi Estigma i la Discriminació en salut mental a Catalunya 2016. La por a ser discriminades fa que el 51,3% d’aquestes persones decideixin ocultar-ho al professorat i el 53%, als companys i companyes.
Ja existeixen projectes educatius que tenen per objectiu cuidar la salut mental dels joves dins les aules. Per exemple, des d’Obertament han impulsat “What’s Up!”, que ofereix un espai a l’aula per parlar de les emocions de forma natural. Es tracta d’un programa innovador que aposta per la millora de la cultura educativa en relació amb la salut mental i que obre un procés de normalització i apoderament del jove, clau en la lluita contra l’estigma.
Els Baldiri, al costat de l’emergència emocional
Precisament, la Fundació Carulla està al costat de les escoles en un moment de nous reptes per al nostre sistema educatiu, com ho és l’emergència emocional provocada per la pandèmia. En aquesta 44a edició dels Premis Baldiri Reixac la Fundació Carulla adapta les bases d’aquests guardons anuals per impulsar i reconèixer projectes educatius que donen resposta als reptes de l’educació del segle XXI des de les arts, la cultura i la llengua catalana.