La Maria João és traductora i professora de portuguès, i també cantautora. De quan va arribar al barri, l’any 2001, encara recorda les botigues tradicionals, molts comerços familiars, molta activitat veïnal de totes les generacions, i un barri amb una història molt interessant, que els veïns explicaven amb orgull. De seguida la van acollir com una més i li agradava “ramblejar” (passejar per la Rambla del Poblenou amunt i avall) i trobar-se i xerrar amb els veïns. També va apuntar-se al Centre Moral i Cultural i va cantar molts anys a la coral del centre.
Va ser a partir del 2011, arran del 15M, com el seu compromís amb el barri es va incrementar, participant en diverses accions, com “L’hort Indignat” del carrer Fernando Po o la dinamització de l’Ateneu de la Flor de Maig, on va crear la coral de dones. En aquella època va conèixer el Jordi, veí de tota la vida i també vinculat a l’Ateneu, i es van fer bons amics.
Actualment, la M. João continua dirigint la Coral de Dones i participa, com el Jordi, en moltes activitats del barri. En Jordi ara viu una vida plàcida, com ell mateix reconeix, perquè està jubilat. I segons la Maria João, fa les abraçades més sentides que coneix. Diu que quan el Jordi la saluda sent que he arribat a un lloc segur, amable, còmplice, solidari, compromès i divertit. És un digne representant de l’esperit del Poblenou.
La mirada al Poblenou:
Del barri, el Jordi en destaca les arrels i la vinculació amb els veïns i veïnes i el moviment cooperatiu que hi ha hagut sempre al Poblenou i que encara és vigent.
La Maria João ressalta l’impacte desastrós que ha tingut la gentrificació en la vida dels veïns i veïnes del Poblenou. Coneix molta gent que ha estat forçada a marxar malgrat tenir el cor al barri. Creu que al Poblenou ja no hi viu qui vol, sinó qui pot econòmicament. A la Maria João li fa la sensació que ens allunyem cada vegada més de nosaltres mateixos. Tanmateix, la pervivència d’iniciatives vinculades a l’esperit del Poblenou li dona esperança.
