Qui sosté la vida quan ningú no mira? Aquesta és la pregunta que dona origen a Sostenim Vida, una exposició fotogràfica comunitària que es va inaugurar el passat dimecres 9 de setembre a la façana de la Fundació Carulla, un espai que acull i fa visibles els gestos, els sabers i les relacions que sostenen la vida quotidiana. La pluja va acompanyar la trobada, convertint l’acte d’inauguració en un espai més íntim i acollidor que va permetre compartir el procés que hi ha darrere de l’exposició i les històries de les dones que l’han fet possible.
El projecte neix d’un procés compartit amb un grup de dones del Poblenou que, durant mesos, han posat en comú records, experiències, objectes i històries personals per construir una mirada col·lectiva sobre allò que sovint passa desapercebut.
El procés compartit per les participants es va desenvolupar al llarg de 12 sessions acompanyades per la mediadora artística Yazel Parra i la fotògrafa Jahel Guerra, en què, a través de la conversa, la fotografia i la performance, van explorar els sabers i les experiències quotidianes que sostenen la vida. Aquest recorregut va permetre reconèixer el valor de les tasques de cura, afavorir processos d’autorepresentació i reforçar els vincles entre les participants i el territori. Les eines artístiques van obrir noves formes d’expressió i van generar un espai de confiança, reconeixement mutu i construcció col·lectiva.
A mesura que avançaven les sessions, sobre la taula hi apareixien nous elements: alguna cosa per tastar, un objecte estimat, una cançó, un record. Petites peces d’una memòria compartida que revelaven sabers i gestos quotidians que sovint passen desapercebuts, la societat els dona per fets, però que són imprescindibles per sostenir la vida.
En aquest procés, l’art i l’acompanyament van obrir un espai per mirar de nou allò que ja coneixíem, per donar valor al que sovint queda invisible. Un espai per aturar-se, escoltar i reconèixer que, abans que produir, també necessitem temps per respirar, cuidar-nos i construir vincles.
Procés de creació del projecte
Finalment, contemplar el resultat d’aquests mesos de treball compartit va ser un moment especialment emotiu. No només per la materialització del projecte, sinó per tot allò que les participants havien construït pel camí: una mirada comuna, nous vincles i un sentiment de pertinença que havia anat creixent sessió rere sessió.
L’exposició valora aquests sabers quotidians, però també els celebra i els situa al centre de la vida col·lectiva. D’aquesta manera, reconeix el paper de les dones que sostenen i nodreixen aquests vincles, sovint des de la invisibilitat.
El grup de dones que va arribar el primer dia era molt diferent del que vam poder veure a la inauguració. Després de mesos compartint records, experiències i mirades, havien creat una comunitat. Ara les sessions han finalitzat, però la conversa tot just acaba de començar.
Descobreix totes les veus, les fotografies, els sabers compartits i el procés de creació aquí.