Mirem-nos

La Núria té 41 anys. Va arribar al Poblenou quan tenia 18 anys amb els seus pares i la seva germana, però és la quarta generació de la família que viu al barri. Més endavant també hi va formar la seva família. Pel que fa a la seva vida professional, és psicòloga i treballa per una fundació social. Fa 9 anys que treballa al Poblenou. La Núria ha participat en diversos moviments veïnals. Ha col·laborat amb Joc, amb el casal de joves 9 gats del taulat, amb les cooperatives de consum La Unió i Estèvia i amb la cooperativa d’Habitatge d’Abril. També ha participat en el pla comunitari del barri. El Marc té 3 anys i va a l’escola del barri. Li fascinen els gegants i les bèsties, pintar i jugar a les cuinetes.

La Montse és de la cinquena generació de la seva família que neix al Poblenou. Com que la seva àvia tenia una parada de verdura a la plaça, sempre ha conegut molta gent del barri. Ara jubilada, havia treballat de secretària de direcció a una empresa d’importació tèxtil. També ha estat nedadora del club de natació del Poblenou, monitora de l’esplai Movi Santa Maria i membre del grup de teatre del casino. El Toni és soci fundador del Fotoclub Poblenou. Tant ell com la Montse eren membres de la colla de gegants. El casament de la Montse i el Toni va ser peculiar. Quan feia un any que estaven junts va esclatar la crisi de la metal·lúrgia, fet que el va obligar a ell a anar a treballar al Perú. Més tard, el 1983, van decidir casar-se. Tothom coneixia la núvia, però al Toni ningú li posava cara; no sabien que també era del Poblenou. El dia de la boda, l’església es va omplir de curiosos que volien saber qui era el nuvi. A la parada del mercat de la mare de la Montse s’hi feien cues de veïns.

El José Owono té 74 anys. És originari de Guinea Equatorial. La seva vinculació amb el barri comença fa quatre anys, quan va començar a col·laborar amb “Apropem-nos”, una iniciativa per l’acollida de les persones d’arreu del món que arriben al Poblenou. La mirada al Poblenou: Del Poblenou, el José en destaca els diversos programes d’inclusió social. A més a més, li encanta la platja del barri.

La Carme va venir al Poblenou quan només tenia 5 anys. És originària d’Andalusia. Els seus primers anys al barri van ser difícils. La família de la Carme va viure el seu primer any al barri dins un vagó de tren aturat a les vies. Més tard, i fins als 14 anys, va viure en una caseta de la Renfe al costat del Camp de la Bota. També va viure a un pis de la Cooperativa de l’habitatge del Montseny i, ara, en un del Grup Civit. La Carme participa en la Coral de Dones de la Flor de Maig, a la cooperativa pel consum de proximitat Cydonia i a l’Associació de Veïns i Veïnes. Cada any organitza al Centre de Barri del Poblenou un Mercat Solidari de segona mà a favor d’Amnistia Internacional.

La Martha Isabel és veïna del barri des de fa 7 anys. És psicòloga especialitzada. Actualment treballa a “Apropem-nos”, una iniciativa per l’acollida de persones d’arreu del món que arriben al Poblenou. Dins de l’associació, la Martha Isabel fa activitats que fomenten l’aprenentatge del català i el castellà, així com processos d’acollida, arrelament i vinculació al territori per a persones d’origen migrant. La mirada al Poblenou: La Martha Isabel creu que el Poblenou té un teixit associatiu molt unit i solidari. La vida comunitària intensa fa molt més fàcil l’accés de diferents realitats socials al barri. Creu que els vincles i la personalitat dels veïns del Poblenou enforteixen molt la convivència, el respecte per la interculturalitat i, en general, els drets humans. La Martha Isabel veu el barri com un lloc amb parcs preciosos, amb una gran diversitat d’activitats culturals i, per descomptat, format per veïns i veïnes amigables.

La Concepció va néixer al Poblenou i és veïna del barri des de fa 74 anys. Ha estat presidenta de la Coral del Joncar (coral històrica del barri) i té vinculació amb diverses entitats, com l’Associació de veïnes i veïns, l’Arxiu Històric del Poblenou o l’Aula Endavant Sant Martí. La mirada al Poblenou: La Concepció estima el Poblenou, però dels últims anys no li agrada la gentrificació, que hi hagi massa terrasses, i que ara es troba moltes botigues retolades en anglès.

El Roger és nascut al Poblenou. Tanmateix, la seva vinculació amb el barri es remunta a fa més de cent anys; com tants d’altres, els seus avis hi van arribar a principis del segle XX per treballar-hi. Des de ben petit, el Roger s’ha sentit arrelat al barri. Ara és professor, i al llarg de tots aquests anys ha participat en nombroses entitats del Poblenou. Des del 2006 col·labora amb Produccions La Llacuna. Participa en la producció de documentals, exposicions i mostres de cinema, totes elles amb el barri com a protagonista. La mirada al Poblenou: El Roger recorda l’esperit del Poblenou: una comunitat veïnal forjada a base de fums de xemeneia i tocs de sirena, unida, solidària i identificada amb un col·lectiu que no se sentia part de la ciutat. Creu que al Poblenou, en passar de perifèria a un nou centre de Barcelona, la qualitat de vida ha incrementat molt. Tanmateix, el preu que s’ha pagat ha estat molt car: la gentrificació fa cada vegada més difícil als veïns continuar vivint al barri.

La Montse va ser Treballadora Social i ara està jubilada des de fa 13 anys. Viu al Poblenou des de fa 24 anys, als terrenys de l’antiga fàbrica Macosa. De seguida va veure que necessitava connectar amb el veïnat i l’Associació de veïns li va permetre descobrir la riquesa associativa del barri. Actualment, forma part de la Junta i del Consell redactor de la Revista del Poblenou, d’Apropem-nos, l’entitat per a l’acollida de nouvinguts, i està activa en l’àmbit de memòria històrica. Està orgullosa de les lluites veïnals per millorar el barri, com Defensem Can Ricart i Volem seguir vivint al Poblenou, així com la immensa solidaritat que es va desplegar al barri contra els desallotjaments dels immigrants de les naus on habitaven. La mirada al Poblenou: Del Poblenou destacaria l’esperit de barri, la riquesa cultural i associativa i les variades manifestacions cooperativistes.

La Maria João és traductora i professora de portuguès, i també cantautora. De quan va arribar al barri, l’any 2001, encara recorda les botigues tradicionals, molts comerços familiars, molta activitat veïnal de totes les generacions, i un barri amb una història molt interessant, que els veïns explicaven amb orgull. De seguida la van acollir com una més i li agradava “ramblejar” (passejar per la Rambla del Poblenou amunt i avall) i trobar-se i xerrar amb els veïns. També va apuntar-se al Centre Moral i Cultural i va cantar molts anys a la coral del centre. Va ser a partir del 2011, arran del 15M, com el seu compromís amb el barri es va incrementar, participant en diverses accions, com “L’hort Indignat” del carrer Fernando Po o la dinamització de l’Ateneu de la Flor de Maig, on va crear la coral de dones. En aquella època va conèixer el Jordi, veí de tota la vida i també vinculat a l’Ateneu, i es van fer bons amics.

Mare i fill, la Montserrat i el Josep han estat tota la vida al Poblenou. Vivien al carrer Pere IV, quan la carretera encara era una sorollosa i bruta autopista urbana. La Montserrat, ara jubilada, sempre ha estat la florista de la Flor de Loto de la Rambla. El Josep és professor de l’escola Voramar. També forma part del Patronat de la Fundació Pere Relats. El Josep ha format part de diversos grups de cultura popular. Va recuperar els gegants del Poblenou i va estar a la colla dels geganters durant prop de 15 anys. A més a més, ha format part de la Coordinadora d’Entitats de la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes.

La Rosa és nascuda al Poblenou, al carrer Badajoz. Des de fa molts anys viu al carrer Pere IV, tot just davant de la Sala Beckett. És Treballadora Social, actualment jubilada. Comparteix molts vincles amb altres participants de “Mirem-nos”, originats, majoritàriament, en el món associatiu i reivindicatiu; són amistats que neixen de la lluita conjunta pel barri. A la dècada dels 70 va col·laborar en la segona etapa de la revista 4 Cantons. És membre de l’Associació de Veïns i Veïnes des de la seva creació. També col·labora amb l’Arxiu Històric, la Flor de Maig, l’Associació Cultural i Social Bac de Roda i, des de fa més de 18 anys, amb Cydonia, la cooperativa de consum de proximitat. Fa un any es va unir al CEP9, la Comunitat Energètica del Poblenou.

El Toni viu al Poblenou des de fa gairebé 14 anys. D’ençà de llavors, ha combinat la fotografia professional amb l’activisme municipal i veïnal. Ara està en procés de jubilació, però segueix tan actiu com sempre. Treballa amb l’Associació de Veïnes i Veïns i està vinculat a la vida social del barri des que va arribar. La Teresa viu al barri des de fa 12 anys. Està jubilada, però es va dedicar a l’educació durant més de 40 anys. Actualment, col·labora amb l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou.