La cultura és la resposta

 

Font: Diari Ara

Imatge: Fundació Carulla

Qui dubta, encara, de la Cultura?

Gairebé portem un any de pandèmia, i ningú no dubta que estem vivint una emergència sanitària i social. Però també una emergència emocional cada vegada més profunda. Qui més qui menys hem perdut persones estimades, tenim por de contagiar al nostre entorn, vivim darrera d’una mascareta i les abraçades són robades. Seguim endavant pensant quan arribarà el dia en que tot es tornarà a posar a lloc. Però, quin serà aquest lloc? No el sabem. El que comencem a entreveure és que no serà igual que abans. 

 

Durant els moments més durs del confinament, la cultura va entrar com una font d’energia inesgotable a les nostres llars, oferint-nos aire, distracció i moments compartits malgrat la distància. Ens vàrem emocionar plegats i recuperar (una mica) com a societat i com a col·lectiu.

Ningú va dubtar, llavors, de la cultura. Ens la vam apropiar.

 

Una nova societat cultural

Segons l’informe publicat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC), i sota el títol “Rebuilding Europe. The cultural and creative economy before and after the COVID-19 crisis”, abans de la crisi de la Covid19 les indústries culturals representaven el 4,4% del PIB de la UE, amb uns ingressos anuals de 643.000 milions d’euros i generant més de 8 milions de llocs de treball. Però tot això es va desplomar amb la pandèmia en un nivell tan o més greu que en la indústria del turisme o la del transport aeri. 

 

El mateix informe també conclou que la cultura serà un factor determinant per a la recuperació de les nostres societats. Europa s’ha de servir de la capacitat transformadora de la cultura per impulsar i accelerar la seva sortida de la crisi econòmica i social. Els agents culturals dels nostres territoris han jugar un paper decisiu en el procés de reconstrucció de les nostres comunitats.

 

La paradoxa és sorprenent: com pot formar part de la solució un sector que viu en la més gran de les precarietats? Ens podem permetre que la cultura, que ha de ser un dels eixos de la sortida de la crisi, s’ofegui?

A Catalunya, la realitat és especialment dramàtica perquè partíem de més avall: un 0,65% del pressupost i un 3,5% del PIB el gener del 2020. Llavors ja no estàvem bé i Actua Cultura ja reclamava el 2% del pressupost. 

 

I com més al detall anem, més crua és la realitat. Una enquesta que hem impulsat des de la Fundació Carulla en col·laboració amb l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer i Street Arts Manifesto aporten dades que semblen impossibles: gairebé el 70% de les creadores i creadors en l’àmbit de les arts de carrer guanyen menys de 500€ al mes per al seu treball artístic. D’aquests, un 20% no ingressa res des de l’inici de la pandèmia; i el 59% de les creadores i creadors han vist reduïda la seva activitat en més del 50%. 

 

Passem a l’acció 

Si realment la cultura ha de contribuir decididament a superar la crisi social i econòmica que estem vivint, què hauríem de fer per salvar un sector en caiguda lliure?

Exigir més presència de la cultura en totes les agendes polítiques, incrementar el finançament públic i definir un marc jurídic més sòlid per sostenir i fer créixer el teixit creatiu a llarg termini. 

 

Situar la cultura com una resposta transversal a tots els reptes que tenim damunt de la taula. Existeixen estudis que evidencien que la participació cultural, l’educació artística i la presència d’organitzacions i equipaments culturals en el territori milloren els nivells de salut, benestar i educació, i generen beneficis socials lligats al desenvolupament de societats més cohesionades i sostenibles. 

 

Preguntar i escoltar més a un sector que porta la creativitat en el seu ADN. Tinguem en compte la seva veu quan la realitat es precipita i quan cal imaginar noves fórmules per a noves circumstàncies. És poder-nos imaginar molt més sovint ensopegant amb l’art a l’espai públic, a l’àgora on totes les veus poden ser escoltades. És confiar en un gran motor social conformat per milions d’intel·ligències i talents, tant individuals com col·lectius.

 

Tenim les dades que ens demostren que el futur passa per entendre que la cultura és la resposta. Necessitem la cultura i la cultura ens necessita. 

La necessitem per viure, però ella ens necessita per sobreviure.