Mar Santamaria és la cofundadora de 300.000Km/s, el nom de la firma d’arquitectes, enginyers i urbanistes que ha creat Traces. El projecte – segon Premi Lluís Carulla 2018 – té com a objectiu reconstruir el patrimoni col·lectiu català a les xarxes a través una plataforma digital per unificar la memòria dels llocs. Una memòria que, com ens explica l’emprenedora, requereix la participació activa de tota la societat i un treball col·laboratiu de testimonis, experts i ciutadania.
Què és Traces actualment?
Traces és una eina digital que ens ha de permetre, per una banda, consultar tots els catàlegs de patrimoni que tenim actualment a Catalunya, i sobre aquesta capa, afegir la interacció de la ciutadania. Vinculant de manera molt clara aquests espais amb l’afecte que hi tenen els ciutadans.
Això significa que és una eina feta per les comunitats, en la que poden participar de manera activa, a través de diferents tipus d’interaccions i on, d’aquí poc, habilitarem la possibilitat de fer peticions sobre aquesta informació i altres que encara no hàgim pogut detectar.
Ens podries posar un exemple?
Actualment hi ha un edifici a l’Eixample que hem localitzat, amb una història de maçoneria darrera molt interessant, completament en runes. Tenim un equip d’arquitectes i veïns del districte que està reclamant una mirada nova sobre aquest espai que té, clarament, un valor simbòlic pel districte i per la comunitat. Estem treballant perquè se li atorgui algun tipus de reconeixement. I això també és Traces, un receptacle on totes aquestes inquietuds cíviques siguin visibles.
Què voleu aportar amb l’eina?
Volem aportar una presa de consciència de la memòria patrimonial actual a la ciutadania: on som? Què és el que tenim? Què ens falta? Tenim més passat del que som capaços de digerir i tot un futur que es convertirà en passat i al qual haurem de trobar un valor simbòlic i col·lectiu. Per tant, Traces ens ensenya on som i el que tenim, i al mateix temps construeix aquesta nova visió de futur i de com ens volem emmirallar com a societat.
A més a més, volem incentivar el procés de participació activa i directa de la societat amb el seu patrimoni. Traces és un projecte on tothom està convidat, perquè tots i totes tenim una història que ens vincula a un lloc, un espai, un territori, un poble, un edifici, una plaça. Aquest coneixement és molt valuós i pot servir per identificar molt patrimoni català que encara ha de ser recuperat i catalogat.
Què ha significat el Premi Lluís Carulla pel projecte Traces?
El Premi Lluís Carulla, ha resultat ser, no només una gran carta de presentació que ens ha permès augmentar la xarxa d’agents en els quals ens dirigim amb el nostre projecte, sinó que també ens ha permès accedir a fonts de finançament a les quals fins ara no teníem accés. Per exemple, amb l’import inicial del Premi Lluís Carulla hem tingut l’oportunitat de rebre una ajuda del Ministeri de Cultura.
A banda, evidentment, de l’ajuda econòmica i l’acompanyament i assessorament empresarial.
Quina xarxa heu construït?
Al llarg de tot el procés del premi, tenir el suport de la Fundació Carulla ens ha permès presentar-nos a organismes com la Generalitat i la Diputació de Barcelona, però també acostar-nos a una xarxa d’agents que són aquells que actualment estan batallant per la supervivència de la nostra memòria col·lectiva.
I no només xarxa a escala nacional, sinó també internacional. Un punt molt important ha estat la internacionalització del projecte, ja que hem estat convidats a participar en fòrums internacionals, especialment un organitzat per la UNESCO.
Com ha estat l’experiència de deixar-se assessorar?
Que t’acompanyi una persona amb un coneixement molt precís de l’àmbit en què t’estàs movent i et doni indicacions, ha estat essencial. Et marca una direcció que inclús a vegades trasbalsa, perquè suposa repensar el projecte, però que al final és la clau de l’èxit. Ha estat un procés molt útil i interessant.
La figura del mentor és algú amb qui emmirallar-te i evolucionar, alhora que vas desenvolupant la teva identitat com a emprenedora.
El projecte Traces té un impacte directe en la societat i el territori, contribueix a salvaguardar la memòria i aporta coneixement. En quin moment vau identificar aquesta necessitat?
Tot va començar a partir d’una inquietud personal, professional i acadèmica. Vam dur a terme una altra experiència que posava a disposició dels ciutadans de Barcelona una imatge global del seu patrimoni i que fins aleshores no se’ls havia donat. La nostra sorpresa va ser la resposta meravellosa de la gent: volien participar enviant-nos informació de la qual no disposàvem, ens feien arribar documentació que tenien guardada en un calaix… Aquí és quan vam prendre consciència de la importància de construir una memòria patrimonial i de fer-ho plegats. Fer-ho, però, requeria qüestionar-nos com l’estàvem construint fins ara.
…
Actualment aquesta construcció de la memòria del patrimoni està en mans de les administracions, que tenen la potestat de decidir si un edifici o un lloc adquireix (o no) aquest valor simbòlic. La contradicció arriba quan t’adones que fora d’aquesta administració hi ha una societat que, cada vegada més, demanda altres maneres de construir la memòria i el patrimoni. Afegint-ne aquells elements que tenen valor personal, individual i col·lectiu.
Ara que sabem que la construcció dels intangibles per la ciutadania és important, cal donar-li cabuda en algun lloc. I aquest lloc és Traces.