Història

La Fundació Carulla —anteriorment Fundació Jaume I i Fundació Lluís Carulla— va néixer l’any 1973 a partir de la iniciativa de Lluís Carulla i Canals i de la seva esposa, Maria Font, en un moment en què la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Des dels seus inicis, es concep com un projecte cultural i educatiu al servei del país, amb la voluntat de preservar i fer créixer la cultura catalana. 

Ben aviat impulsa iniciatives que esdevindran referents: l’Editorial Barcino (incorporada el 1972), els Premis Baldiri Reixac (1979), els Premis d’Actuació Cívica (1983) i el Museu de la Vida Rural (1988) —avui Museu Terra—, ampliant la seva acció cap al patrimoni, el territori i la sostenibilitat. 

Amb els anys, la Fundació evoluciona per respondre als nous reptes socials i culturals. El Premi d’Honor Lluís Carulla dona pas el 2014 a l’actual Premi Lluís Carulla, orientat a impulsar projectes culturals amb vocació transformadora, en una etapa que també consolida el nom de Fundació Carulla. Aquesta mirada es reforça amb Mutare (2018), un espai de diàleg, reflexió i acció per donar resposta, des de la cultura i les arts, als reptes socials que este vivint. 

El 2023 la Fundació celebra els seus 50 anys, i el 2024 impulsa un nou pas amb la inauguració d’un equipament cultural al Poblenou, que integra l’Editorial Barcino i una sala del Museu Terra. Aquest espai acull residències d’artistes i una programació cultural oberta, com Escenaris de llum, o Cultura al terrat de la Carulla, i hi neixen noves iniciatives com la Crida d’idees culturals pel català i el programa Gent del barri. 

Avui, la Fundació Carulla treballa per enfortir la llengua i la cultura catalanes i activar-ne el potencial d’impacte, a través de tres grans eixos —Llengua i patrimoni, Drets culturals i Arts i educació—, amb la convicció que la cultura és clau per construir una societat més justa, crítica i cohesionada.