Font: Bonart nº 189
Imatge: Fundació Carulla
El foc, element present al llarg de la nostra historia, ens ha generat una constant dicotomia entre el bé i el mal, virant en els últims anys cap a la desconfiança col·lectiva. Ho descriu aquí la Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, que escriu a la revista Bonart sobre l’última exposició del museu: “Jugar amb foc”. Un anàlisi sobre la figura del foc, la seva ecologia i el seu tractament en els àmbits artístic, cultural i científic que s’inaugura aquest divendres 14 de febrer.
El Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla van declarar el setembre de 2019 l’emergència ecològica i climàtica adherint-se al moviment anglosaxó “Culture Declares Emergency” . Amb aquest gest adquiríem el compromís de ser sostenibles com a equipament i com a institució cultural però també, el de generar coneixement entorn de la nostra relació amb la natura i la cultura.
Des del museu, ho farem preservant la memòria del món rural i recorrent a la ciència, les arts i la creació contemporània per imaginar la relació camp-ciutat en un món globalitzat. Volem ser un espai de debat i un laboratori d’impuls a la innovació per afrontar els reptes de la sostenibilitat.
L’exposició Jugar amb foc coproduïda amb la Fundació Pau Costa que podeu visitar del 14 de febrer de 2020 al 26 de gener de 2021 és una proposta en aquesta línia de treball. La Fundació Pau Costa es constitueix després dels incendis d’Horta de Sant Joan per sensibilitzar i educar la nostra relació amb el foc. L’equip humà que conforma la fundació són grans experts en l’estudi per a la prevenció dels incendis i en el diàleg que vam establir, ben aviat vam trobar-nos en un repte compartit per fer front a les amenaces reals de l’emergència climàtica: la necessitat d’una gestió sensata del territori.
El foc ha determinat la nostra evolució cultural com a espècie. Ens ha permès alimentar-nos d’una manera concreta i ha estat present en la nostra manera d’entendre i explicar-nos el món. Com assenyalen els textos que serveixen de base a l’exposició, elaborats per Jesús Contreras, Joan Soler Amigó i Salvador Palomar per a la Gran Enciclopèdia Catalana: “Des de la més llunyana antiguitat, els humans han intuït la radical ambivalència, la terrible dialèctica del foc: celestial i subterrani, solar i volcànic, diví i demoníac. El foc il·lumina, fecunda, purga, purifica. El foc regenera, sublima. Però també devora, crema, consumeix i destrueix: és la guerra, l’apocalipsi, la condemnació eterna, la gran amenaça.”
Cal entendre aquesta vinculació ancestral amb el foc i preguntar-nos per l’analfabetisme contemporani en relació a aquest fenomen físic que ha passat de ser el nostre gran aliat a suposar una de les grans amenaces de les regions rurals mediterrànies i mundials.
Ciència i art es combinen en aquesta exposició per oferir-nos una experiència estètica i intel·lectual que busca despertar preguntes i motivar-nos a pensar sobre la relació entre la humanitat i el foc per, si així ho considerem, prendre les decisions i actituds que considerem més pertinents a títol individual o com a societat respecte a aquesta amenaça que és alhora una oportunitat.
El foc ha estat motiu d’interès i experimentació per a artistes com Joan Miró que en els seus sobreteixims assajava expressar-ne el poder i la força estètica. També Guinovart es refereix al Llamp o a les terres cremades en la seva obra. Joan Brossa ens parla de la tradició del correfoc i les festes, Chema Madoz de l’estreta relació entre els grans incendis i la situació d’emergència climàtica, Josep Bou o Jordi Font dels paisatges i la gestió del territori. La relació amb la natura i el bosc és constitutiva de l’obra de Marta Pruna i Núria Vila, que ens acompanya de nou amb una proposta de disseny i experimentació a partir de les cendres i el foc cremat. Lucas Hope o Ramon Espelt juguen finalment amb els llenguatges audiovisuals per oferir-nos un recorregut per les representacions culturals del foc.
Les seves obres es fonen amb els testimonis materials de la història de la nostra relació antropològica amb el foc. Els objectes com els aumolls o el maridet fan costat als que posen de manifest l’excel·lència de les arts del foc, com a homenatge a tants artesans que, jugant amb el foc han creat al llarg de la història i ho segueixen fent avui, objectes de ceràmica, de ferro, de vidre o productes gastronòmics de gran qualitat.
L’espai dedicat al foc desfermat ens aporta les dades necessàries per entendre amb criteri científic l’abast real de l’amenaça dels grans focs i per explicar-nos el rol dels experts en la prevenció i extinció. Un repte, el de la prevenció i la protecció que, sense la participació de cadascú de nosaltres és impossible d’assolir. Per això la mostra acaba amb la descoberta de petits grans projectes que estan aportant solucions interessants enfocades a aquella gestió sensata del territori de la que parlàvem.
Però l’exposició és només el punt de partida d’un programa entorn del foc que ens ocuparà al llarg de tot l’any i que s’iniciarà, de fet, amb una nova edició de la fira de l’Espluga de Francolí que aquest any s’ha especialitzat en la temàtica del foc i que haurà tingut lloc el 24 i 25 de gener. En el marc de la fira, joves estudiants de química del municipi ens hauran aportat la seva proposta experimental sobre el foc o els experts en biomassa ens hauran parlat de com millorar la prevenció dels incendis reduint el combustible acumulat als boscos. El dia 14 de febrer, en el marc de la inauguració formal de l’exposició, comptarem amb la presència dels que avui juguen amb el foc al poble, els diables i els artistes.
Seguint el decàleg Mutare de projectes culturals transformadors, l’exposició es basa en la participació i la cocreació i per això s’organitzaran propostes de treball conjunt amb els grans coneixedors del territori, els veïns i veïnes, el Paratge Natural d’interès Nacional de Poblet, les entitats excursionistes i ecologistes, per estudiar la situació i el perill real de foc a la zona i construir propostes conjuntes d’adaptació.
Treballarem també el foc amb la comunitat educativa, per descomptat, i aprendrem amb els nens i nenes com jugar i fer-nos responsables del poder del foc. Ens orientarem a assajar-ne un ús fonamentat i positiu d’acord als consells experts dels bombers i els GRAF del nostre territori però també dels avis i les àvies que sempre s’hi havien relacionat o dels artistes que hi han treballat.
Educar culturalment per a la sostenibilitat és ajudar a entendre aquesta dialèctica entre humans i natura a partir de la història i el coneixement heretat i jugant amb la participació creativa i el compromís de tothom en la cerca de noves maneres de relacionar-nos amb el fenomen del foc, tan present ahir, avui i, especialment, demà, a la regió mediterrània.
Gemma Carbó (2/2019). “Jugar amb foc”, la nova exposició del Museu de la Vida Rural. Bonart nº 189.